Alguns diran que estem aprofundint.
Acostant-nos a la mort que es presenta.
També jo invoco els beatniks, Norman Mailer.
L’exprimentació i les portes
Perceptives. Saludat el perill
I lluitant a les fronteres del pànic.
Anna Pantinat
És l’Estiuet de Sant Martí
gaudim ara d’aquest temps de minuts lents,
d’aquests monòlegs plens de raons i d’imatges
que flueixen en tu mateix com el rierol nascut
al fil d’aigua de la font inacabable d’un estiu ja passat.
Tresquem per les roques que lentament han
rodolat al fons de la vall i alcem la mirada
al que queda de dia, abans l’ocàs del vespre
no ens embolcalli amb llòbregues imatges de desconsol.
Obrim la boca i proclamem amb impaciència
que tot el temps és ara,
que tota esperança és present,
que ja som al temps de la sega.
El que vam lliurar sense lluitar,
mai més no serà nostre.
Llavors, donat el cas, obrim les finestres i
deixem-nos seduir per la flaire del sofregit
que sobreïx pel celobert
i que de manera magistral, elabora
la cuina del segon pis lluny de la faramalla,
i que ens trasbalsi els sentits.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!