Encara març
El nostre, és un paisatge de pans
i roques eruptives, negres i esmolades.
A banda i banda ens acompanya
el no-res dialogant, que al llarg
de tants corriols, ens fa seus.
L’identifiquem amb noms de flors
i de sabres i ens omple de nit tan bon punt
ha passat la lluor del congost
del riu de més enllà del ponent,
que baixa ple de peixos argentats i callats
dins la gelada aigua del desglaç
que ve des de l’orígen de les carenes.
Aquest paisatge llòbrec i precís
l’anomenem afecte, estimació,
i s’allargassa sense límits
com l’horitzó de l’ocàs
i jau en el llit de les paraules caigudes
que dia a dia anem oblidant.
Després, més enllà del gel del pou de neu
clavat a l’afrau més freda de la vall,
girem cua per a oblidar el camí d’anada,
i aquest que s’obre, és un present lacerant
entre roures martinencs nus.
Març 2022
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!