12 de juliol de 2022
0 comentaris

El gaús i la guilla

El gaús i la guilla

                                                                                                   Deixeu-me estar com ara estic:
                                                                                                   sol amb l’amic
                                                                                                   que he anant fent de mi mateix.
                                                                                                   J. Vinyoli

S’enxiquia la tarda, mentre esperava

l’avenç del fibló de l’adéu,que lliscava

per la falda del vespre del Mont.

A cavall d’un estiu estrany

que prenia l’espai a les pastures

d’una Albera eixuta, la punxa cercava

la carn del meu nafrat sentir,

que tantes imatges ha volgut copsar i

ara són part del meu oblit.

El desert avança i la bellesa

caòtica dels erms només es llegeix

amb els ulls aclucats, enmig del silenci

del part dolorós de les darreres albades.

El jardí dels plaers era una fal·làcia,

i les llumenetes dubtoses dels llaguts

a l’encesa, berenar d’un crostó

de pa amb xocolata a la font

de la bassa de can Planes.

El present de vidre del carrer

de les finestres ben obertes,

ran de la mar, s’obria a l’avetosa,

verda i intensa com una poma.

No res és permanent,

no és cap novetat,

ho sabíem en deixar l’abisme

del que la mare ens protegia,

amb manyagues i cançons.

 

acabat juliol 2022

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!