21 de març de 2020
0 comentaris

El darrer vagó

 

El darrer vagó- sonet a Camallera

 

La vella cançó de les tardes difuses

és badall i és mandra, però també calma

aquella inèrcia amb imatges confuses

dels matins veloços que la feina ens plasma.

 

A l’altra banda del carrer, abans dels horts

diu que a l’estació del poble, cada vespre

un tren al darrer vagó recull els morts

que ningú ha volgut soterrar a l’aspre.

 

Mai no he sentit  la locomotora xiular

és silenciosa, i el conductor, afirmen

alguns, que han oït udolar, abans d’engegar.

 

Llòbrega càrrega la de l’últim comboi

aplega la soledat i se l’emporta,

resta l’andana nua al paratge bordoi.

 

Octubre  2019

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!