El darrer vagó- sonet a Camallera
La vella cançó de les tardes difuses
és badall i és mandra, però també calma
aquella inèrcia amb imatges confuses
dels matins veloços que la feina ens plasma.
A l’altra banda del carrer, abans dels horts
diu que a l’estació del poble, cada vespre
un tren al darrer vagó recull els morts
que ningú ha volgut soterrar a l’aspre.
Mai no he sentit la locomotora xiular
és silenciosa i, el conductor, afirmen
alguns, que han oït udolar, abans d’engegar.
Llòbrega càrrega la de l’últim comboi
aplega la soledat i se l’emporta,
resta l’andana nua al paratge bordoi.
Octubre 2019
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt bonic.