Desembre 2021
I des d’aquesta tardor tan crua,
que acumula tants silencis,
tant desassossec, que
només la imbecil·litat explica,
no s’esborren setanta anys
de tantes confidències que
sé segur que es guarden
a la calaixera de la tieta i que el temps
on no hi seré, explicarà.
En l’entretant, planyeu-vos
de la vostra curta mirada
i del món de sucre llefiscós
que heu bastit.
He arribat amb vosaltres
fins on m’heu arrossegat.
Amagueu-vos a la petita capsa
del propi engany i seguiu
assenyalant la malesa d’altri,
dins el miratge de la vostra vida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!