Coromina
Com la tramuntana que despentina
les capçades dels plataners
encara daurats, abans no glaci.
Com les passejades ran del prat
de la bassa de les oques,
on abeuraven les vaques
quan els mas era viu.
Com a l’alzinar dels rossinyols,
que beu llàgrimes del senglar
que sap com els caçadors,
obsedits sense mesura,
li tanquen el cercle
del seu espai cada cop més petit.
L’hivern treu el cap
entre els cimalls de ponent,
sense immutar el vol planat
de l’aligot, que sura
més enllà del fil de fum
del lent cremar
de les carboneres
que ningú recorda.
Com l’aiguaneix que llisca
per la quintana i alleta de verdor
les pastures del vilatge.
Els corriols que hi menen
a aquest miratge són
negres venes d’asfalt
que alimenten l’inframón.
Novembre 2021
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!