Contra la por
Mai seré suficientment vella ni suficientment covarda
com per no tornar a començar de zero i amb les mans buides.
Maria Aurèlia Capmany
Encara cobert pel
tel humit i llefiscós
de la nit del feixisme,
nodrit de confiança
dalt d’un turó,
amb tímida veu exposava
com de precís i polit
seria el nostre quefer
fora del fossar
dels generals salvapàtries.
Milers d’ulls com estrelles,
fitaven el nou llenguatge,
i naixien nius d’aigua
i pous de fulles tendres,
on tot era permès
i tot era volgut,
perquè tothom,
s’ho sabia seu.
I enrere,
encara el sabre alçat, enfollit,
llampegava i feria.
Eduard Casas
De Res Publicae. Les Coses de tothom.
Maig 2018
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!