8 de juliol de 2020
0 comentaris

Babel

 

Babel

Aquest país de petja fràgil

de camins esllavissats de llicorella,

és turment i  talismà de caminants

sense cleda,

de figures amb capells humils

i mans calloses que escriuen poesia,

i cimalls decadents,

que foren altives talaies,

esdevenen vedrunes de sauló

llepats pel cerç insistent

i sovint ferotge.

Velles oliveres suen branques d’argent

caragolades peanyes on jau el temps,

el renec i la consciència del terrassà.

S’obre la plana pels camins infinits de l’aigua

i xuma en una mar blanca

coronada d’un arc de blaus.

De sobte la solitud,

la quietud es confon amb el silenci,

i al cap sota la pell,

encara una embosta de llum.

Juny 2020

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!