Tènue
Existeixen hores
somiades
si la pintura li fa l’amor a la
poesia,
despullant-la de mots
traient-li els colors.
Maridatge de sentiments
quan
rellisca el pinzell
d’emocions,
quan pujades i baixades fa
explicant mil històries
sense parar,
quan els colors s’ennueguen en un mot.
Somiades hores, són.
Quan pintura i poesia són.
—
L’aire de la teva pau,
purifica el meu cor,
convidant a estimar-nos,
sota els llençols de les onades.
PLAERDEMAVIDA
Els anys que persisteixen
no són els que es fan,
ni els que es deixen de celebrar,
són els riguts,
els que hem construït amablement
amb les nostres mans,
cervell
i amb el més ansiat : l’ esperit,
Plaerdemavida.
Anys enyorats
no pas d’ or fi
si no de punyent clau roent,
els que s’ enfilen com les heures
i full darrera full que cau
regeix en cada estació,
Plaerdemavida.
Els anys que et demanen la vida,
el compromís amb ella.
Els anys de la vida, és plaer de la meva vida.
Novembre 2017
Setembre de pomes
Duus encara
la llum al rostre
de quan em vas voler conèixer.
De quan vas entrar per la porta del davant;
ulls de fruita madura i de mel.
De curiositat necessària,
de sed i d’entrega.
Petita por
a estones muntanya.
I vas irrompre
ja no et vaig poder contenir.
Ah!
La llum encara conserva tots els colors
de les teves galtes rodones
de nina, nineta i món.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!