9 d'octubre de 2022
0 comentaris

Ara que és tard

Ara que és tard

 

Xipollegen els ànecs entre la remor

d’una natura d’aigua escassa,

s’ou el bramul del bou a les closes

i l’ull impertèrrit de Quermançó

fita la plana que els mil·lenis han bastit,

l’Albera serra l’horizontalitat dels límits

i a tocar, Vilaüt nodreix aquest infinit

d’història i pressentiments.

 

octubre 2022

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!