Ara que és tard
Xipollegen els ànecs entre la remor
d’una natura d’aigua escassa,
s’ou el bramul del bou a les closes
i l’ull impertèrrit de Quermançó
fita la plana que els mil·lenis han bastit,
l’Albera serra l’horizontalitat dels límits
i a tocar, Vilaüt nodreix aquest infinit
d’història i pressentiments.
octubre 2022
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!