21 de març de 2020
0 comentaris

Apunt de poema present

 

Apunt de poema present

L’altre dia parlava del model caduc que representen els partits polítics,
i ahir, de manera casual, vaig trobar aquest text de l’admirat Joseph Beuys, del 1971:
-El temps dels partits polítics s’ha acabat.
-Els partits polítics són el problema principal.
-Els partits no representen l’interès real del poble.
-El poble pot representar per si mateix els seus propis interessos.
-Democràcia directa.
Post de Lluís Calvo al feisbuc.

 

El  temps de la congregació

s’ha acabat;

ni abats, ni priors

han pogut convèncer

la legió d’actors,

que prenen mal davant

els bastidors i les bambolines.

 

El temps de les prebendes

s’ha acabat;

ni líders, ni caps

han respost l’afany

dels estoics vilatans,

que de la fita de llum

només els resta la negror.

 

El temps de les promeses

s’ha acabat;

ni delegats, ni sindicats surten

de l’espiral del púlpit mut,

dels ecos sords,

que als temples

es perpetuen.

 

El temps de la impotència

s’ha acabat;

ni xamans, ni gurus

amaren les seves

casulles de suor

i salven la seva

estètica litúrgia

per damunt del

crit del carrer.

 

El temps del fum

s’ha acabat;

mestres i deixebles

que aplaudeixen

els càntics covards

i acaronen la fama

de la renúncia.

 

Que governi el poble,

que enceti

-d’un cop-

el temps de viure,

que acordi

i proclami la llibertat

sense  condicions,

la cultura com a llengua,

la diversitat com  a amant,

la igualtat com a braçal,

la fraternitat com a realitat.

 

Sense patrons de jerarquia,

sense cap centre neuràlgic.

 

Ser rizoma, alhora tija,

arrel, branca, bulb, fulla i flor

 

de creixement  horitzontal.

 

Com l’u d’octubre.

juny 2019

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!