Amnèsia
Poc a poc, molt lentament,
els blaus seran devorats
per les roques negres que s’endinsen
dins les entranyes d’aquesta gàbia de camins
i memòria vestida d’horitzó clement,
casal de balandres i del vol del mascarell.
Ara que ja no esperem cap gest afable
de l´enorme distància que separa la paraula
i el record, ja no solca cap barca aquest pont
pervingut laberint ombriu d’enteses i bells inicis.
I en el desesper, ensems,
tot segueix emetent remor i amnèsia.
Octubre 2022
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!