Al cortal
“Empordanament”
Clarejava al trull a tocar del celler
amb la fred que s’apropa
i abans que la lluna vella no canviï,
cal aplegar l’argudell de l’olivet;
es gira feina al cortal.
En un racó, a frec de la pila
s’amunteguen els samals, cossis,
mallals, embuts i tremuges.
Els canats, ben curulls d’olives
arribades de l’aspre el dia abans
-avui ja hi pasturaven les oelles-
esperen el triatge,
que no es mesclin
verdes amb madures:
sentor oliosa, verge i neta
emplenaran els cofins
que nyafats a la premsa,
pels voltants de Nadal
ens duran l’oli de tot l’any.
A l’Empordà tota terra és bona,
fins les margeneres,
on la figuera o el cirerer
s’obstinen a florir cada anyada;
caldrà estassar totes les
matarrades, que no entorpeixin
una abundosa brotada.
Dels camps de fondo
-més frescals-
tot plegat una esgarrapada
de poc més de tres vessanes,
segarem l’herba d’assecar pel
bestiar i també l’userda de servar,
i al terrabastall,
esperarà l’arribada de la fred,
per quan les pastures groguegen.
Ara, les vaques mengen a les closes,
a dues passes del quintà
s’hi fa un bon llistó,
que les bísties aprofiten
fins ben entrada la tardor;
les seves bues
femaran la nova llucada
de fenals i herba granada.
Tot sovint, una grossa barda
als cims de l’Albera vigilant,
mostren la gropada
i uns bufarots ens avisen
que la tramuntana entra
com li vaga a casa seu
pel coll de Banyuls.
Llavors,
millor restar al cortal,
i tancar el bestiar,
romandre a l’escó vora el foc,
bé prou sentiren
els esgarips de la rufada
pels finestrons atrotinats.
Agost 2019
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!