Fredor
El febrer silenciós,
ha aturat l’alzinar en
un verd fosc olivaci
i el sotabosc,
catatònic i esclarissat,
no gosa ni tan sols
arrecerar els llimacs bavosos.
Amb la llum d’aquest hivern
al moll de l’os,
l’eixida del darrera de la casa,
projecta un pati fred,
agònic i distant, que no reconec.
Distingeixo les figures borroses
dels caminants,
sé que repetiran les mateixes passes
un i altre cop,
fins que el temps del vespre
els dugui, a tots,
a la porta del carrer buit.
Llavors s’acomiadaran
per sempre més.
Més avall, a tocar el març,
baixaré pel camí mut
que mena al Port,
i allà ens trobarem tots
ben entrada la nit,
silents estrelles de glaç i son.
Febrer 2019