Tardoral

Tardoral

Camí de l’hivern
els caps blancs s’apoderen dels erms,
són estovalles netes sembrades de tardor
que com neu eixuta,
remarquen els camins de pas
que menen al vilatge fumós.

El pomerar,
ara immensa estesa de brancatges turmentats
dibuixa un pregon recolliment
de desolació i nuesa.

A la llera, el vell Ter llisca llangorós
entre canyes i verns,
com una llàgrima d’aram exhausta.

Els ocres dels trèmols
titil·len per un oreig plàcid
i el bernat pescaire
i l’aligot els festegen abstrets.

A la frontera del gris
i la primera neu,
el torb encomana la rauxa als cims
i un Canigó bromós s’enarbra poderós
sobirà de la plana.

Els pàmpols enrogits
ressalten roents
dins la claror transparent
de la solana ran de mar.

Tardor,
esguard fecund
el de la terra!

Refet setembre 2020

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *