La vella saviesa
“ De nit, l’home redreça el cap i mira el cel,
On brillen els grans astres darrere d’un lleu vel,
-Allò que els estels diguin, jo bé ho contradiré”
Antoni Rovira i Virgili. La collita darrera. Llibre de les imatges.
Caminar condueix a matins
amb ferides com boscos
de pi blanc i llentiscles,
on l’astor serpenteja veloç
entre les capçades esclarides,
i caça allò que es mou
i ho devora.
Caminar mena a tardes
de xerrics monòtons de cigales
saberudes i entre els arços
i l’espinavessa,
es befen de la modernitat
i del silenci dels límits.
Caminar duu a la nit,
la que acull l’atuïment dels desenganys,
la nit de glaç negre i verge,
la que no té respostes,
la dels ecos de les ombres rònegues
que ens han seguit
fins aquest present tan breu.
Juny 2020
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!