Llosa de granit
“Ja sé que em moriré
molt abans que s’hagin mort
els arbres que m’estimo”
Laia Noguera. De “Caure”. Edicions 62.
Amb llosa de granit
dia a dia la vellesa
segella una porta.
Amb veu estellada
el temps es dessagna
a l’aigüera de la roca de glaç.
A peu coix
entra el vespre
pel senderol blanc
que mena a la balma.
Tot plegat, la vida.
Maig 2020
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!