L’espera
Ja està bé que vulguis posar-te
el vestit blanc de seda,
i l’engalanis amb poncelles fresques
de l’última florida del teu jardí capriciós,
i que vulguis tallar els fils daurats
que empenyen la tarda.
Està bé.
Però entretant,
assegut a la llinda de l’alba,
he vist – amb lentes hores
de vetlla-
com el sord silenci de la nit
ha engendrat un nou dia,
i a aquest llevant l’acompanya
un mar de farigoles i perfums,
i apropa de nou,
els verd humils i
el negre asfalt.
Així de senzill.
Qui sap si,
després de tant quefer per
assolir el lloc adequat,
aquest serà el convincent.
Agost 2010
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!