L’espera

 

 

L’espera

Ja està bé que vulguis posar-te
el vestit blanc de seda,
i l’engalanis amb poncelles fresques
de l’última florida del teu jardí capriciós,
i que vulguis tallar els fils daurats
que empenyen la tarda.
Està bé.

Però entretant,
assegut a la llinda de l’alba,
he vist – amb lentes hores
de vetlla-
com el sord silenci de la nit
ha engendrat un nou dia,

i a aquest llevant l’acompanya
un mar de farigoles i perfums,
i apropa de nou,
els verd humils i
el negre asfalt.
Així de senzill.

Qui sap si,
després de tant quefer per
assolir el lloc adequat,
aquest serà el convincent.

Agost 2010

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *