Va entreobrir els ulls

Va entreobrir els ulls

Damunt l’herbei,

nua creues les cuixes;

em mullo per tu.

Va entreobrir el ulls, sentia els pits tensos. Desprenien l’olor salada d’aquelles mans segures, àvides de luxúria, cegues per la seva carn blanca i pell de follia, que la duien a un orgasme ferí.

Els mugrons, bruns i encesos, encara tremolaven com les espurnes embogides
d’un foc revifat.

Més avall,  sota el  ventre, el mantell de seda del pubis arrissat, pertot unes perles  blanques de llet, vestigi de la cremor d’allò que havia estat.

A les entranyes,  encara convulses, el record viu del retruc de les seves encavallades, prenent-la per la gropa.

Resseguir cegament el laberint ardent de camins de saliva i de besades
de llargues, flonges  alenades -pacients, fonedisses- sobre els interminables
flancs del seu cos roent, li produïa un descontrolat embruix.

A l’aire embolcallant l’estança, el flaire aspre-magranes obertes, pomes madures- i llimbs encantats, els gemecs, el panteix lasciu, el crit.

Amb  lleu pressió les dents van pessigar el llavi  i obrí un somrís esponjós, delator.

Lentament, endinsà els dits entre les cuixes regalimoses i allà  va restar, a frec del caliu humit de la nit immensa. Amb embadalida complaença i els ulls clucs, comptava les hores que la separaven de la propera trobada.

 

Octubre – Novembre 2016

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *