Entre dos

 

 

Entre dos

En grec, estiu. En llatí, caçadora.

 

Dos tions vermells

encenen el llum

que serà foc,

damunt d’un llençol alat.

 

Descalcen la mirada insurrecte

que res atura,

brases ardents

davallen pel ventre

i s’aturen allà

on neix el pou

que tot s’ho empassa.

 

I no hi ha mà,

ni braços, ni serpent

que pugui fugir  sense ser captiu

de l’abrusadora balma,

i en ella hi faig estada:

fonc la meva essència

en la teva plenitud.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *