Entre dos
Dos tions vermells
damunt d’un llençol alat,
descalcen la mirada obscena
i encetat el flux, no res atura
les brases ardents
que davallen pel ventre
fins a jaure
on neix el pou
que tot s’ho empassa.
I no hi ha mà,
ni braços, ni serpent
que pugui fugir
sense ser captiu
de l’abrusadora balma,
i en ella hi faig estada:
fonc la meva essència.
febrer 2022
Entre dos
En grec, estiu. En llatí, caçadora.
Dos tions vermells
encenen el llum
que serà foc,
damunt d’un llençol alat.
Descalcen la mirada insurrecte
que res atura,
brases ardents
davallen pel ventre
i s’aturen allà
on neix el pou
que tot s’ho empassa.
I no hi ha mà,
ni braços, ni serpent
que pugui fugir sense ser captiu
de l’abrusadora balma,
i en ella hi faig estada:
fonc la meva essència
en la teva plenitud.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!