Finestral de contes
No em demaneu
que deixi de mirar
per la finestra dels contes,
ni que esborri res
d’allò que hagi escrit
encara que sigui en un tovalló de paper
de la taverna del carrer humit.
Sento un profund respecte
pels meus errors i em són mirall.
Cert, passen els anys
i s’escata la pell,
com els remolinats
dels vells murs del mas de la plaça.
Centenari en anys ell
i jo de vides.
Estimo aquesta sensació de ser,
i estimo aquest lector amic,
que esbrinarà aquest petit poema,
en una cita clement,
íntima i neta.
Gràcies amic,
ets l’altre, imprescindible.
Juliol 2017