27 d'abril de 2020
0 comentaris

Finestral de contes

Finestral de contes
No em demaneu
que deixi de mirar
per la finestra dels contes,
ni que esborri  res
d’allò que hagi escrit
encara que sigui en un tovalló de paper
de la taverna del carrer humit.
Sento un profund respecte
pels meus errors i em són mirall.
Cert, passen els anys
i s’escata la pell,
com els remolinats
dels vells murs del mas de la plaça.
Centenari  en anys ell
i jo de vides.
Estimo aquesta sensació de ser,
i estimo aquest lector amic,
que esbrinarà aquest petit poema,
en una cita clement,
íntima i neta.
Gràcies amic,
ets l’altre, imprescindible.
Juliol 2017

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!