Poema sideral

 

Poema sideral

 

Ser poema és resistir,

ser refugi i eixida,

cisterna de somnis

i retrets al foscant del vespre.

 

És al capdavall

recull de temences,

pols i univers

que giravolten en la sínia

empesa per idees anagògiques

cap a l’alliberament.

Infinites partícules del cosmos.

La boscana i el safareig de l’hort.

Redós a la roca freda de l’ocàs.

És paraula i també silenci.

 

Abril 2020

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *