Verneda i tardor
Ben estesa la tarda s’aclofa
damunt les fulles de la verneda/
daurada nau d’estàtica cofa/
és cim d’esparvers d’alta vereda.
Resten les molses, reviu el marjal/
es refreda el sorral de les platges/
i bromes i rosades són portal/
de la tardor na i venir pels marges/
El torb les carenes esvalota/
el ramat a recer dins la cleda/
i amb ulls de majoral, l’herba brota./
Amb la mirada lila de l’alba/
clareja el jorn de fulles despullat,/
tardor de signes i talaia salva./
10 de Rufolari del 228
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!