Octubre de nou
La tarda es pentina
en un acte reflex i monòton
que condueix a una
sentència demolidora.
Pasturen cavalls de tir
al petit jardí de casa meva.
Grinyolen les frontisses
del finestral de la cuina,
sense tramuntana.
Tot sovint em preguntes
quina hora és:
sempre és quarts de vuit.
El diumenge de formatge
i ametlles, no s’acaba,
tot just comença.
13 d’octubre.