21 de març de 2020
0 comentaris

Octubre de nou

 

Octubre de nou

 

La tarda es pentina

en un acte reflex i monòton

que condueix a una

sentència demolidora.

 

Pasturen cavalls de tir

al petit jardí de casa meva.

Grinyolen les frontisses

del finestral de la cuina,

sense tramuntana.

Tot sovint em preguntes

quina hora és:

sempre és quarts de vuit.

El diumenge de formatge

i ametlles, no s’acaba,

tot just comença.

 

13 d’octubre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!