21 de març de 2020
0 comentaris

Equidistància

 

Equidistància

“… Experts a fer veure que estan per damunt del bé i del mal, n’hi ha molts que van d’equidistants per la vida però se’ls veu el llautó d’una hora lluny.”

Quim Monzó, fragment d’un article a “La Vanguàrdia”.

L’ofec tenalla
la mirada,
un roc punyent
colpeja la consciència,
abillat de tolerància
i de saber estar.
Els qui eren referències,
són ara deferències
de la por,
de la jerarquia
i de la doble moral.
La petita pàtria pètria
no s’agenolla i dempeus
raona raons d’entesa.
Ferida tants cops,
de sota l’ala,
un fil roig de sang
li refreda l’ànima.
Ànimes meselles
deserteu del fondal
on sojorna la veu
de l’arrel i l’aixada,
de la saba i el cant.
De nou refeu la senda
dels qui amb arma negra
vindran a capturar-vos.
Llavors invocareu
la terra i la llavor,
però tot haurà tombat,
de cop, cap a la cendra.
A lloms de l’adversari,
en sòrdid baluard,
la vostra veu servil
esdevindrà mudesa.
Aquí, distants.
Allà, manyacs.
A qui serviu?
Equins? Mulars?
No digueu res:
Sou rucs.
E.Casas/ Ll. Calvo

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!