Dona sense preàmbuls

 

 

Dona sense preàmbuls

em dius: ets una poma, 

et menjo

 

Tots els camins conflueixen

la nit de cap d’any,

m’adormiré abraçada,

presonera dels braços

que apaivaguen l’amagada encesa

del meu desig orfe.

 

I m’abandonaré ensalivada,

enrogida com una magrana oberta,

als teus capricis perversos,

i seran els meus.

L’intangible moment  suspès en el no res

 

d’una petita mort levitada

 

serà llarg, dens i salvatge.

 

Tu, quedaràs exhaust, buit.

 

Llavors , jo vetllaré l’arribada

 

del nou hoste,

 

faune furtiu nascut a l’alba,

 

que el nou any concretarà

 

entre les meves cuixes càlides,

 

cultivades i sempre àvides de sements.

 

 

Gener 2018

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *