Camí paral·lel
“Arribar a la puresa de la mirada no és difícil,
és impossible.”
W. Benjamin
He caminat per un callís arbrat,
coronat per una alta talaia
de trèmols i àlbers.
M’ha menat
a l’ampla gola del riu paral·lel,
on aboca tot el silenci après
al llarg del seu quefer,
des de les ventoses carenes
fins les sulsures dels arenys.
Allà on es deixata emmudit
en el vell mar dels peixos de la memòria,
em transfiguro en mirada
i vol de xatrac,
i vagarejo atònit
entre l’enigma d’aquestes aigües
i aquest blau creixent
que depassa tots els secrets.
Sempre assedegat,
interroga permanentment
una resposta a aquest
aiguabarreig de llum,
aigua i llevant al rostre.
Desembre 2019
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!