Faldilleta
La meva mà decidida
s’enfilava maliciosament
en les teves cuixes entreobertes
que la curta faldilla entremaliada,
m’oferia a pler.
Sense mitges, el dolç frec
de la teva pell de neu,
esdevenia una fiblada de foc
sota el meu ventre tens.
Àvidament, dos dits
com llengües bífides de serpents
s’enfonsaven en les teves entranyes humides
de dona encesa i desitjada
i els teus llavis enrogits
modulaven gemecs plaents,
de saber que t’ompliria la vagina
i el cos sencer.
Esperaves de mi,
que em buidés ben dintre teu:
era el nostre llaç de foc i d’oblits
Gener 2011-2017
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!