Estiueig vc
Sóc un estiuejant solcuit
en la breu platja de les tardes grogues,
d’un agost llarg com una vida.
De bon matí passada l’alba,
amb compte em despullaré
i em presentaré davant el temps perdut
per a suportar la seva riota.
No li preguntaré res,
ja sé que no té respostes
i que tot allò que expressa
no deixa de ser rancúnia
i befa.
Em demanarà un cop més
que a contrallum, li reciti
els meus versos escrits
al balandre de la meva memòria.
Llavors, els resseguirà
amb un lleu onduleig de les mans esteses a l’aire
amb els ulls tancats.
Suportaré estoicament el seu escarni
i esperaré que la nit aboqui
llampecs de rauxa
que il·luminin
el camí de tornada
al bassal de l’estiu.
Maig 2017
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!