L’internauta que somiava el passat

Bloc personal d'Esteve Canet

25 de juny de 2013
General
0 comentaris

Tossudament alçats, en són exemple


Poques accions hi haurà més revolucionàries a les nostres vides que acompanyar el poble català a exercir el seu dret d’autodeterminació, el seu dret a la llibertat plena i absoluta. I serà revolucionari perquè canviarà la història d’Europa (i la d’Espanya també) sense haver sentit un sol tret pels seus carrers. 

Poques nacions contemporànies al món (o pobles o territoris, com vulgueu) podran dir i demostrar que arriben a la llibertat sota una estricta disciplina democràtica, sota una ineludible voluntat de ser i amb una àmplia generositat del seu conjunt. L’anhel de llibertat, d’independència és un desig que no exclou a ningú, que no parla una sola llengua, ni dibuixa uns trets facials unitaris: el nostre anhel és col·lectiu, empara a tots els qui se sentin cridats a lluitar-hi, omple sales i salons de gent de tota edat i condició que vol escoltar els beneficis i els esforços d’aquesta aventura.

Poques lluites hi haurà més socials que la nostra, quan esdevindrem un nou estat que naixerà amb el convenciment que l’estat del benestar, de la justícia social, de la igualtat davant la llei són la base dels seus principis fundacionals. I ho farà des del convenciment de la majoria dels seus ciutadans, exercint un procés constituent sense un exèrcit darrera, sense un poder polític engrandit per la misèria dels més desfavorits; ho farà lluitant com a molt contra els grans poders que avui senyoregen per tot el Planeta. I davant dels quals, amb molta cautela i humilitat hi direm la nostra a través d’una constitució de nova fornada.

En serem exemple perquè no som un poble d’història recent. En serem exemple i serem capaços de governar-nos perquè som un poble amb més de mil anys d’història, amb una llengua perseguida fins a l’extenuació dels seus parlants, i amb unes institucions d’origen medieval que han servat una identitat forjada a base de resistir: resistir contra els avatars de les batalles entre francesos i castellans, contra l’exèrcit borbònic i jacobí del segle XVIII que va intentar assimilar-nos, contra la invasió de l’exèrcit napoleònic de principis del XIX, contra el feixisme del segle XX del qual Espanya, encara ara, n’és presonera. I sí, aquests són trets  identitaris però que sols serveixen per definir la Catalunya d’ahir i que han de servir per construir la Catalunya de demà.

Tossudament alçats dissabte 29 per la llibertat; i des del sentiment recordaré a tots aquells que ja no hi són i els hi cantaré breument unes pocs versos. 

 PD: la foto correspon a Antoni Muntadas Badal, besavi meu que va treballar d’infant a la fàbrica d’El Cànem de Sant Martí de Provençals. (Igualada, 1880 – Barcelona, 1957) 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!