L’internauta que somiava el passat

Les ideologies han mort; les democràcies occidentals pateixen greus símptomes d’esgotament; els polítics no representen al poble que els vota, sinó als interessos econòmics, comercials de grans companyies; els drets individuals se sobreposen als col·lectius en certs àmbits que encara s’han d’estudiar a fons; els nacionalismes d’estat nascuts amb el Romanticisme es veuen incapaços de donar sentit als moviments migratoris i als drets, precisament individuals, d’aquesta part de la població europea nouvinguda; i veuen amb absoluta impotència com velles nacions arraconades pel decurs del temps i per exèrcits imperials, emergeixen amb força.

Podríem parlar també dels valors espirituals, de la situació mediambiental del planeta, de la crisi energètica que és a punt d’esclatar…

Tots aquests processos són imparables; cal citar aquí un català menystingut per la classe dirigent actual però que va treballar intensament sobre la matemàtica de la història: Alexandre Deulofeu (http://ca.wikipedia.org/wiki/Alexandre_Deulofeu.) Us el recomano. Afirmava allà cap al 1930, que Catalunya esdevindria un estat europeu…

Quan els dirigents estatals del PSOE defineixen la consulta popular basca del President Ibarretxe  com  una cosa del segle passat, d’un altre país, somric i mesuro fins a quin punt els governants espanyols es veuen incapaços de frenar aquest procés. I el de Catalunya…

Catalunya emergirà d’aquest pou on es troba amb un nou pensament filosòfic, polític, cultural, vàlid i molt profitós pel conjunt d’Occident. A Catalunya la van anorrear fins a l’extenuació. Però ha sobreviscut a tots els avatar de la història contemporània. Com molts d’altres pobles. Ens toca a les generacions actuals formalitzar un noucatalanisme, replet d’ambicions col·lectives i individuals i que dignifiqui persones i nacions. El noucatalanisme ha de dur de manera inherent una nova reformulació de la democràcia fent-la més participativa, més apropada al poble.

Però tot això només ho podem expressar amb un estat que ens representi, que ens protegeixi, que doni sentit a aquesta mostra de cultura i de profund sentit democràtic.

Necessitem un estat, un nou país, una NOVA CATALUNYA.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!