L’internauta que somiava el passat

Bloc personal d'Esteve Canet

20 de novembre de 2007
2 comentaris

Refundem el catalanisme: sobiranitzem-lo

 

El naixement del catalanisme s’ha de situar a finals del segle XIX, amb la signatura de les Bases de Manresa. Eren anys en què calia salvar, defensar, promoure i articular el país sencer: des de la llengua, passant per l’economia, la cultura, les institucions…

 

 

L’obra havia de ser gegantina i, feliçment, podem dir que bona part dels objectius del catalanisme s’han anat assolint al llarg del segle XX.

 

Perquè no ens enganyem: l’expressió política del catalanisme no ha pretès en quasi cap circumstància de manera majoritària, la independència. Per això, fins fa quatre dies, totes les forces polítiques de l’arc parlamentari català frisaven per definir total o parcialment el seu ideari com a catalanista: des d’ERC al PP (etapa d’en Piqué). Ara això ja no succeeix.

El terme ha perdut consistència, prestigi, l’han deixat morir…

 

 

Les diferències conceptuals entre el sobiranisme actual i el catalanisme tradicional són moltes. El sobiranisme, més que pretendre una defensa aferrissada de la nació, la cultura, la llengua, el que ofereix és la possibilitat de decidir el nostre futur i, en primer terme, dotar-nos d’un estat que ens defensi. Per tant, aposta més pels instruments que pels sentiments; això sí, aconsegueix englobar altre cop el conjunt de la ciutadania. Certament, qui avui es declari catalanista i no formi part del moviment sobirà va abocat a defensar només una part del país, potser molt genuïna, potser amb un regust molt sentimental, però d’eficàcia nul·la pels problemes reals del país (que inclouen –ningú no vull que em malinterpreti- la situació de la llengua, de la cultura, de les institucions catalanes però també el territori, les infraestructures, la sanitat, l’educació…).

 

 

Us ho explicaré amb un exemple molt clar: una icona del moviment sobiranista, Alfons Lopez Tena, assegura que un estat català hauria de tenir com a llengües oficials el català i el castellà. Això pot confondre algú; potser precisament aquests que es diuen catalanistes però no s’inclouen en el terme sobiranista, o no hi creuen, o el veuen amb un excés de radicalisme…

 

Jo tinc la meva preferència sobre aquest assumpte (català, llengua oficial única però amb un tracte especial al castellà, en el sentit que les escoles públiques segueixin oferint la llengua castellana durant els pròxims 10-15 anys a partir de la creació de l’estat). Però aquest és un assumpte de màxima prioritat que cal determinar i convé que hi anem treballant des d’ara mateix.

 

 

Una altra de les diferències fonamentals entre catalanisme tradicional i sobiranisme és el receptor del missatge. Si fins fa quatre dies, podríem dir que els estirabots catalanistes sempre tenien un mateix destinatari (Madrid), avui en dia, cal veure clar que a qui ens hem de dirigir és a la comunitat i a les institucions internacionals. Entre d’altres raons, perquè quan volem legitimar un referèndum  d’autodeterminació en els propers anys, la força internacional impedeixi al govern espanyol qualsevol acció en contra.

 

 

Per això, penso que l’acte de Artur Mas el dia 20 de novembre està condemnat al fracàs i significarà –ja em perdonareu si erro- la seva tomba política. Perquè d’aquí quatre dies, una majoria de militants convergents exigiran a la seva cúpula entrar de ple en el moviment sobiranista català. Al temps!

 

 

 

 

 

 

  1. Jo també ho crec, i estic d’acord amb la majoria de coses que apuntes i de la manera que ho fas.

    El castellà? Crec que l’hem de continuar ensenyant, no 15 anys sinó sempre, com l’anglès. La nostra societat ha de ser perfectament trilingüe, i a partir d’aquí que cadascú hi vagi afegint les llengües que vulgui. I vull remarcar: trilingüe!!! La llengua oficial el català, però amb un domini absolut d’anglès i castellà. Com els països escandinaus o Holanda. Això fa la diferència. Per aprendre el castellà ho tenim fàcil perquè per molta gent és la llengua de casa, i l’anglès…doncs ens hi hem de posar de valent!

    El catalanisme d’en Mas està caducat abans d’obrir, i voler-lo refundar o radicalitzar-lo, només el pot portar a ser més tancat. Com bé dius, el sobiranisme dona resposta a tothom i no descuida l’essència de Catalunya.

    Cap a la independència !!!

  2. Jo també ho crec, i estic d’acord amb la majoria de coses que apuntes i de la manera que ho fas.

    El castellà? Crec que l’hem de continuar ensenyant, no 15 anys sinó sempre, com l’anglès. La nostra societat ha de ser perfectament trilingüe, i a partir d’aquí que cadascú hi vagi afegint les llengües que vulgui. I vull remarcar: trilingüe!!! La llengua oficial el català, però amb un domini absolut d’anglès i castellà. Com els països escandinaus o Holanda. Això fa la diferència. Per aprendre el castellà ho tenim fàcil perquè per molta gent és la llengua de casa, i l’anglès…doncs ens hi hem de posar de valent!

    El catalanisme d’en Mas està caducat abans d’obrir, i voler-lo refundar o radicalitzar-lo, només el pot portar a ser més tancat. Com bé dius, el sobiranisme dona resposta a tothom i no descuida l’essència de Catalunya.

    Cap a la independència !!!

Respon a Jaume Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!