L’internauta que somiava el passat

Benvolgut President:

Em permeto enviar-vos una carta que faig pública en el meu bloc (és a dir, no passarà a la història; estigueu tranquil).

En primer lloc, voldria felicitar-vos per la vostra tasca al capdavant del Barça. La gestió del club, en línies generals, ha estat impecable. La gestió econòmica, de màrqueting, la imatge i la comunicació del club i, finalment, els èxits esportius són inqüestionables. Possiblement, quan vós abandoneu la presidència deixareu el club en el millor moment de la seva història i només els gestors del futur podran igualar les vostres fites.

Sembla ser que en els propers dies voleu engegar una nova etapa de la vostra vida que us durà a la difícil professió de gestionar el bé públic, de representació de la ciutadania en la més alta institució d’un poble: el seu parlament escollit democràticament. No és fàcil l’escomesa. I per fer-ho calen molts arguments, moltes renúncies i una formació el més acurada possible. Estic segur que vós sabeu a on us poseu. Però tanmateix…

Sembla ser que voleu ocupar un lloc central en el moviment sobiranista català. Sembla que teniu clar que l’objectiu número ú pel Principat de Catalunya és la consecució d’un estat. La meva enhorabona perquè jo també la considero una premissa indispensable pel futur de la nostra nació. A banda de qualsevol ideologia i sempre dins d’una estricta i radical via democràtica.

Però us volia dir, President, que el moviment sobiranista català tot i que és profund, d’arrel i imparable, és encara molt feble i tot just es comença a desvetllar. A Catalunya hem disposat de molts líders que s’han omplert la boca amb el drets nacionals. Però després han posat en exercici el pragmatisme, el tocar de peus a terra i finalment la submissió.

Ens trobem també en un moment on les ideologies estan en crisi i els polítics semblen incapaços de posar-hi remei. No és un fenomen català. Passa arreu del món occidental i té a veure, molt possiblement, amb la necessitat d’una renovació d’idees que es troba encallada per un canvi de mentalitat d’abast mundial: cal una nova manera de relacionar-nos amb el planeta, de respectar-nos entre els humans, de cercar noves energies i practicar un comerç més just i sostenible. Calen tantes coses arreu del món… També, que la democràcia és renovi i s’adapti a cadascuna de les realitats locals. No es pot exportar la democràcia occidental a la resta del món sense tenir en compte anys i segles de diferències ostensibles al país on es vol exportar.

Desconec la seva ideologia o la seva manera de veure les coses. I aquest és un aspecte que cal que tinguem en compte. L’objectiu número ú és clar: la consecució d’un estat català. Però, i la resta d’objectius? Qui els marca? I després què? Aquesta són preguntes que us faran i que es fa molta gent, no només a vós, sinó al conjunt del moviment sobiranista. Jo tinc molt clar que en el moviment sobiranista hi resideixen d’arrel la base democràtica, la consecució d’una major justícia social, d’un major benestar col·lectiu, que és solidari, no classista, aglutinador… Però reconec el recel de molts i moltes cap aquest repte que representa un nou estat per Catalunya.

I, si em permeteu, President, vós em produïu part d’aquest recel. No tant per la vostra ideologia més o menys conservadora, no tant per l’aplicació de mètodes exclusivament liberals en àmbits com l’econòmic o dels drets socials o del medi ambient. Desconec de vós si sou capaç d’integrar-vos dins del moviment i aglutinar un major nombre de ciutadania pel procés imparable cap a la independència.

Com us deia, aquest moviment és encara feble i tot just neix en la consciència de molts catalans. Si us hi voleu integrar, benvingut! Podeu fer molta feina però si amb ell preteneu una major notorietat i transcendència pública, em permeto aconsellar-vos que us ho penseu, i molt. La situació actual de Catalunya no permet cap més errada, cap més foc d’encenalls. L’alliberament nacional ha d’esdevenir únicament a través d’aquest moviment del que us parlava. No el podeu sobrepassar i creure-us la persona més adequada. És ben cert que necessitem un líder, però un líder que tingui clar tots els objectius, totes les necessitats, que prevegi els perills i encomani la il·lusió al conjunt de la ciutadania. I que sumi i no resti. Tan de bo, vós sigueu, ciutadà Laporta, un bon engranatge per aquest moviment.

La grandesa d’un veritable líder no es mesura per la seva capacitat destructiva sinó per la capacitat que tingui per crear.

Salut!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!