L’internauta que somiava el passat

Bloc personal d'Esteve Canet

15 d'agost de 2021
0 comentaris

Paraules que tu entendràs. La novel·la d’un autor intel·ligent

No n’havia llegit res, d’en Xavier Bosch. Ni de la seva trilogia primigènia amb l’investigador i periodista Santana, ni dels darrers èxits Algú com tu i Nosaltres dos. Revisant el seu perfil me n’adono de quin error he comès. Perquè com a periodista és creador d’Alguna Pregunta Més, El Gran Dictat, o el director d’Àgora o Un Tomb per la Vida. Totes elles, propostes que he engolit amb delit al llarg de la meva vida davant de la pantalla televisiva (afortunadament finita).

Per tot, per força, pels seus darrers èxits de vendes, Xavier Bosch havia de mostrar una literatura de nivell alt. I crec que m’ha convençut.

Es tracta d’una història que pretén narrar l’amor que es destil·la a partir de certa edat, quan els fills ja superen el metre cinquanta. Ho fa a través de tres parelles que el viuen de manera particular; Bosch descriu unes relacions de parella entre homes i dones que, potser, es troben mancats d’un atractiu especial que els faci genuïns, o és que a mi no m’han atrapat. Exceptuant-ne la Mara.

Penso que, en el fons, l’autor ens vol explicar la història de la Mara, de la seva sexualitat, de la seva relació de parella, amb una absència notable en la relació amb els fills. O potser es fixa en la Mara per desenvolupar les emocions i les preocupacions d’un home com Xavier. Però ho fa amb la pretensió d’arribar a trobar fins a quin punt l’amor de parella és més fort que una infidelitat (i que és reiterada en el temps). No descobreixo res perquè aquesta circumstància apareix en els inicis i fa que els personatges es moguin i s’interrelacionin sabent-ho nosaltres, lectors.

Admiro la seva manera d’escriure. Sota una aparent capa de quotidianitat, t’atrapa i et fa resseguir les pàgines una rere l’altre, cada cop amb més ímpetu i determinació. I això és mèrit exclusiu del talentós autor. Els embolcalls a banda d’arquitectura, d’art, de música. Mentrestant, els personatges es van movent d’una banda a l’altra, com si la vida transcorregués sense pressa, sense pressions. Cal dir que la posició benestant de tots ells (advocats, arquitectes, periodistes, paisatgistes, fotògrafs i experts en turisme de luxe), fa que la vida per ells sigui més plàcida. Tot i així, l’autor hi introdueix una història paral·lela que de ben segur va haver de comprimir per a què no li creixés dins del que pretenia dir-nos. I més sabent que ha tastat la novel·la d’investigació.

Com deia, el mèrit de la història no n’és tant el contingut sinó la forma com ens la va transmetent. I com és capaç d’articular els capítols de manera que cada cop prengui més embranzida, sense que en aparença hagi de ser així. Chapeau (!)

És a dir, crec que en Bosch és un excel·lent narrador i, sobretot, un autor intel·ligent (com el defineixo en el títol d’aquest post). I un autèntic apassionat pel joc i l’especulació, en el bon sentit de les paraules. Escriu juganer amb el desig d’entretenir el lector. I ho fa amb qualitat i bones maneres, amb càlcul precís de les figures literàries que utilitza i amb un afany principal de distreure la clientela, com us deia. Amb un vocabulari ple i a la vegada sense estridències. No pretén resoldre les grans preguntes o obligar el lector a restar pensatiu durant unes quantes setmanes. I honestament crec que la literatura catalana va curta d’autores o autors que pretenguin just això: entretenir a través d’unes obres literàries de qualitat. Som un país pressionat en tot: hem de ser els millors en tots els vessants de les nostres vides i això ens fa, sovint, massa pretensiosos o esnobs.

Per tot, Xavier Bosch m’ha convençut per seguir de ben a prop la seva consistent trajectòria literària. Enhorabona!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!