“Sóc en una casa on tota Barcelona jeu als meus peus. De dia, el blau del mar és el primer cel de la ciutat que s’afanya a alçar-se majestuosa, com si el fités permanentment, guarint-se de qualsevol canví brusc del seu onatge. De nit, els llums dels habitatges i dels carrers no permeten retallar la
El meu pare va deixar escrit això, ara fa trenta anys, en un maig barceloní de 2011, ple noves esperances: Hi ha moments que sembla que mai no hagi de passar res, que cada dia hagi de sortir el sol i la jornada s’hagi de desenvolupar amb normalitat angoixant; hi ha moments que tampoc
Vaig prendre un llibre entre les meves mans. Feia tres anys que no ho feia. Estava editat l’any 2021 i, per tant, duia a les seves pàgines, entres els seus plecs, quasi vint anys de vida. Me l’havia regalat la meva mare, quan tot just començava a iniciar-me en el joc de l’amor. Parlava d’un
Març de 2041 Alimentar l’ànima, sempre m’han dit. Cercar l’energia, la força universal, que faci fluir els corrents interns dins la matèria i renovar tots els circuïts, evitant-ne els nusos. El reiki s’ha implantat arreu. Hi ha un munt de tècniques que es treballen d’una manera professional i acceptades per la medicina oficial. Però jo
Passo pel teu costat i no aconsegueixo atreure la teva mirada, ni el teu somriure, ni un petit gest de reconeixement.de la teva mà. No sóc invisible, tot i que sovint m’hi sento; no sóc mut, tot i que massa vegades resto callat; no estic immòbil, tot i que a vegades no moc ni una
Era nascuda a El Caire. Els seus ulls negres, la pell d’una finesa extraordinària i bruna com una nit de lluna plena, els gestos de cadències mil·lenàries… Havia nascut un dia de novembre de 2011. Era deu anys més jove que jo però la seva extremada prudència en mesurar les paraules, els moviments lents, uns
M’havia llevat d’hora. Tot i ser hivern lluïa un sol primaveral que oferia un dia extremadament lluminós. A la meva presó de vidre -com anomenava la meva llar- la temperatura era de 19 graus, tot l’any. I els raigs de sol em donaven suficient energia per escalfar-me l’aigua, donar electricitat i carregar-me l’automòbil. Viure al sud
He continuat amb la recerca d’allò que mai no sabré del cert. Somiar forma part de la condició humana i discernir entre realitat i imaginació és un parany que et pot dur a camins desconeguts. Després del viatge a Cabo de Gata, vaig romandre durant força temps reclòs a la meva presó de vidre; meditava,
El meu viatge a Cabo de Gata, en TGV des de Barcelona a la ciutat d’Almeria, va durar poc més de tres hores. Avui en dia pots arribar a anar a l’espai d’una manera força corrent. Les distàncies s’han escurçat tant que no són inconvenient per moure’s arreu del planeta. Les novel·les de grans viatges
Setembre de 2040. Queden molt lluny aquells dies. La trobo a faltar però no lamento la seva absència. De fet, ni tan sols planyo la meva situació. La mar està en calma i això em permet també, contemplar el present amb serenor. A la feina em van dispensar per dues setmanes. El meu estat anímic,
Serenament, venia a mi. I se n’anava. Ho fitava tot amb aquells ulls bellugadissos, un xic petits, del tot oberts, foscos i melosos, dolços i endurits. La seva mà, de dits llargs, s’insinuava com si fos la d’una ballarina, amb moviments suaus, pausats, lleugers. Moria per ella. I tanmateix no era capaç d’aixecar-se, de parlar
Agost de 2040. Barcelona. M’he despertat xop de suor, amb uns batecs de cor persistents i una sensació molt estranya dins meu. Sento com si, d’una sola tacada, hagués somiat tota la meva vida, com si aquest 23 d’agost de 2040 iniciés una nova existència. Estic sol; són les tres de la matinada i
És una lluita que duc a dins; fa mesos que intento treure’m la careta i no en sóc capaç. Els qui gaudim amb l’escriptura som així: una mica rars, excèntrics, reservats, temorosos de mostrar els nostres sentiments i preferim llançar-nos a la piscina del full en blanc i omplir-lo de significat aparent que no pas
A l’espera dels resultats de participació, avui m’agradarà fer una valoració del que hem viscut fins ara. Però més d’un 12 per cent de participació a les dues del migdia és ja un èxit aclaparador. Tenint en compte el pes de les ciutats i viles d’aquesta tercera tongada de consultes. Aquesta setmana es presenta molt
Per un post, no parlaré de la misèria política del socialisme català (capaç de permetre que s’insulti la directora de la televisió pública catalana amb tota impunitat), ni de l’amenaça de la MAT, que ens MATarà els somnis (que tots sabem que flueixen a fosques). No, avui parlaré de tu que és parlar de mi.