L’internauta que somiava el passat

Bloc personal d'Esteve Canet

El silenci dels teus ulls (#sensesenyal)

19 de febrer de 2011
General

Passo pel teu costat i no aconsegueixo atreure la teva mirada, ni el teu somriure, ni un petit gest de reconeixement.de la teva mà. No sóc invisible, tot i que sovint m’hi sento; no sóc mut, tot i que massa vegades resto callat; no estic immòbil, tot i que a vegades no moc ni una

Llegir més

En el cor d’El Caire

6 de febrer de 2011
General

Era nascuda a El Caire. Els seus ulls negres, la pell d’una finesa extraordinària i bruna com una nit de lluna plena, els gestos de cadències mil·lenàries… Havia nascut un dia de novembre de 2011. Era deu anys més jove que jo però la seva extremada prudència en mesurar les paraules, els moviments lents, uns

Llegir més

She was beautiful

16 de gener de 2011
General

M’havia llevat d’hora. Tot i ser hivern lluïa un sol primaveral que oferia un dia extremadament lluminós. A la meva presó de vidre -com anomenava la meva llar- la temperatura era de 19 graus, tot l’any. I els raigs de sol em donaven suficient energia per escalfar-me l’aigua, donar electricitat i carregar-me l’automòbil. Viure al sud

Llegir més

Un violinista a la teulada

28 de desembre de 2010
General

He continuat amb la recerca d’allò que mai no sabré del cert. Somiar forma part de la condició humana i discernir entre realitat i imaginació és un parany que et pot dur a camins desconeguts. Després del viatge a Cabo de Gata, vaig romandre durant força temps reclòs a la meva presó de vidre; meditava,

Llegir més

La bella dama

19 d'octubre de 2010
General

El meu viatge a Cabo de Gata, en TGV des de Barcelona a la ciutat d’Almeria, va durar poc més de tres hores. Avui en dia pots arribar a anar a l’espai d’una manera força corrent. Les distàncies s’han escurçat tant que no són inconvenient per moure’s arreu del planeta. Les novel·les de grans viatges

Llegir més

Quan ningú no em veu

26 de setembre de 2010
General

Setembre de 2040. Queden molt lluny aquells dies. La trobo a faltar però no lamento la seva absència. De fet, ni tan sols planyo la meva situació. La mar està en calma i això em permet també, contemplar el present amb serenor. A la feina em van dispensar per dues setmanes. El meu estat anímic,

Llegir més

I era tan real…

8 de setembre de 2010
General

Serenament, venia a mi. I se n’anava. Ho fitava tot amb aquells ulls bellugadissos, un xic petits, del tot oberts, foscos i melosos, dolços i endurits. La seva mà, de dits llargs, s’insinuava com si fos la d’una ballarina, amb moviments suaus, pausats, lleugers. Moria per ella. I tanmateix no era capaç d’aixecar-se, de parlar

Llegir més

Suau com mocador de fil

24 d'agost de 2010
General

Agost de 2040. Barcelona.   M’he despertat xop de suor, amb uns batecs de cor persistents i una sensació molt estranya dins meu. Sento com si, d’una sola tacada, hagués somiat tota la meva vida, com si aquest 23 d’agost de 2040 iniciés una nova existència. Estic sol; són les tres de la matinada i

Llegir més

Cinquanta posts i un comiat

4 de juliol de 2010

 És una lluita que duc a dins; fa mesos que intento treure’m la careta i no en sóc capaç. Els qui gaudim amb l’escriptura som així: una mica rars, excèntrics, reservats, temorosos de mostrar els nostres sentiments i preferim llançar-nos a la piscina del full en blanc i omplir-lo de significat aparent que no pas

Llegir més

Per un post, parlaré de tu

19 de març de 2010

Per un post, no parlaré de la misèria política del socialisme català (capaç de permetre que s’insulti la directora de la televisió pública catalana amb tota impunitat), ni de l’amenaça de la MAT, que ens MATarà els somnis (que tots sabem que flueixen a fosques). No, avui parlaré de tu que és parlar de mi.

Llegir més

PRESIDENT LAPORTA

27 de febrer de 2010

Benvolgut President:   Em permeto enviar-vos una carta que faig pública en el meu bloc (és a dir, no passarà a la història; estigueu tranquil).   En primer lloc, voldria felicitar-vos per la vostra tasca al capdavant del Barça. La gestió del club, en línies generals, ha estat impecable. La gestió econòmica, de màrqueting, la

Llegir més

L?expressió política del sobiranisme: quatre anys intensos

17 de desembre de 2009

Que el 13-D ha estat un èxit clamorós, poca gent ho pot refutar amb arguments prou polits i endreçats; que les baralles posteriors són un fet totalment intranscendent pel devenir del moviment, penso que també és just d’expressar-se. Altra cosa són els intents dels polítics oficials de partits tradicionals d’intentar menysvalorar, menystenir, menysprear, humiliar i

Llegir més