Passo pel teu costat i no aconsegueixo atreure la teva mirada, ni el teu somriure, ni un petit gest de reconeixement.de la teva mà.
No sóc invisible, tot i que sovint m’hi sento; no sóc mut, tot i que massa vegades resto callat; no estic immòbil, tot i que a vegades no moc ni una cella.
Així em fas sentir tu, vella carcassa d’immobilisme.
Així em fas veure qui sóc, vell oficial de cuartel.
I puc restar invisible, mut i quiet però dins meu la revolta ja s’ha iniciat. I s’apropa el dia en el que, essent visible pertot, parlant al carrer i movent-me amb la majoria del poble, faré que la llibertat s’elevi en el cel valencià; i el sol naixent il·lumini la Catalunya sencera i el vent de llevant aixequi onades de justícia per ses illes.
Si m’heu de fer callar, governs valencià, català i illenc, que sigui ara. Que demà no tindrem aturador.
PD: dirigeixo aquest escrit als governs nacionals perquè l’únic impediment per esdevenir ciutadans lliures depèn d‘ells.
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!