L’internauta que somiava el passat

El teler s’encallarà; ja ho veureu. La peces són de tan poca qualitat que les màquines seran incapaces de teixir damunt d’elles i rebregaran totes les mostres que s’hi vagin introduint. Tenim mala peça al teler! Però als propietaris de la fàbrica no se’ls sent. Ells només pensen en produir més, més, més; a un preu més alt i una qualitat menor perquè així hi tindran més guanys. Pobre fàbrica (anomenada “

La Política

Catalana

”).

La tela de més gruix (no pas la més excel·lent) gaudeix de molts colors però conté uns tints de tan baixes propietats que amb la força d’aquest sol tan mediterrani i cosmopolita (com els mateixos amos de la fàbrica asseguren que gaudim) quedarà descolorida en dos dies. Les juntures de la roba són falses perquè el seu venedor més important (son pare era un bon sabater, per més pistes) ens va engaltar l’operació comercial més important de les darreres dècades que després va resultar ser una gasòfia impossible de digerir. Crec recordar que la venda es va fer a l’Hotel  “El Nou Estatut”. El gerent de l’empresa, davant el fracàs evident, va ser obligat a dimitir. Diuen les males veus que, al capdamunt, li ho va exigir el mateix que li havia venut la peça: quins cordons! (per allò de sabater).

Després hi ha un altre peça que té més brega; fa uns anys era feta al país (als Tallers Pujol) però d’un temps ençà està provat tantes combinacions al laboratori d’anàlisi de qualitat que em sembla que potser esdevindrà la més rebregada.

La tercera és d’origen foraster. Perdoneu-me, però cal afegir que no hauria de ser pas un sinònim de baixa qualitat. Però, clar! Un país que durant el segle XIX i fins a mitjans del XX, va ser avantguarda de la indústria tèxtil no hauria de refiar-se de peces fetes en un altre sense cap mena de tradició en aquest àmbit. No sé si m’explico. A més, sembla que porta productes tan diferents i variats que sembla difícil discernir quin serà el resultat final. A més la peça és blava però m’han assegurat bones veus que el tint ja ha quedat passat de moda: prové dels anys 30, d’una fàbrica instal·lada al Marroc. Ara es podria entendre però fa setanta anys al Marroc!

Ai! Les dues darreres peces són les que més greu en sap. Provenen de petits tallers quasi artesanals, de bona qualitat, bones idees i gestió excel·lent. Però els nous temps han fet canviar el processos de producció. Ara els que més manen als tallers donen ordres cada vegada més incomprensibles i assisteixen a uns cursos de formació (de molt caler i poca substància) a qualsevol punt de la geografia peninsular. Ells que fardaven de ser els més genuïns i avançats i resulta que volen imitar al germà gran, sobretot al de la tela més grossa. El Taller “

La Iniciativa

” ens ofereix una autèntica còpia, però tan devaluada que més val anar pensant en abordar altres àmbits. L’altre taller, que cada vegada resta més paraules al seu nom d’origen (“L’Esq”), ha fet una combinació dels dos tallers més importants i sembla que el producte final és tan desastrós que hauran de començar altre cop. Sort que es regeixen per una mena de cooperativa entre tots els treballadors i treballadores que si no!

La llei electoral ens convida demà a reflexionar; és a dir, a tornar a pensar i repensar en allò que hem vist i escoltat durant quinze dies per tal de decidir demà passat l’exercici del dret a vot. Jo ja ho he fet. I vosaltres?

P.D.: Permeteu-me que em circumscrigui només a l’àmbit de Barcelona i que el que dic no val pel País Valencià i Ses Illes, que voten no tan sols els governants locals sinó els nacionals, els dels seus governs “actualment” autonòmics. A més, també vull precisar que el que expresso no compta per aquelles poblacions de 50.000 habitants cap avall, ja que penso que el sentit del vot de diumenge sí pot fer canviar l’estat de les coses.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!