L’internauta que somiava el passat

Bloc personal d'Esteve Canet

8 d'abril de 2008
1 comentari

De l’aigua i una estratègia nacional

Assisteixo emmudit a l’espectacle vergonyant i vergonyós dels nostres polítics i dels gestors de la nostra cosa pública en l’afer què ens ocupa i ens preocupa com a país: un episodi de sequera que ja dura dos anys i que, si el Déu de la pluja no hi posa remei, ens portarà d’aquí a sis mesos a restriccions en l’abastiment a la població (hem de recordar que, de fet, l’aplicació del Decret de sequera ja està disminuint –i molt– les possibilitats de l’ús industrial i agrícola que se’n fa de l’aigua).

 

Hi ha tres aspectes que considero vitals ressaltar:

 

                      la utilització barroera i política d’un recurs natural bàsic com l’aigua a casa nostra en un episodi de sequera que, enlloc d’enfrontar hauria d’aconseguir unir esforços de tots i totes, polítics i governants.

                      L’escassa credibilitat d’un govern que es diu de progrés i que, havent aplicat una política i una gestió decidida cap a la Nova Cultura de l’Aigua (durant els darrers cinc anys), no és capaç de defensar-la ni d’informar correctament als ciutadans. I que es deixa trepitjar per interessos mesquins, per informacions malicioses, per utilitzacions indignes i covardes de la nostra minsa capacitat de decidir.

                      L’actuació insolent, maliciosa, de gran perfídia del govern espanyol (com no!) que avantposa l’interès (egoista i malaltís) d’Estat en perjudici d’un govern autonòmic (per cert, del mateix partit –PSC-PSOE o no?)  i d’una ciutadania catalana ja prou castigada (però que, pel que sembla, volen castigar més). Que sapigueu que en el Consell de Ministres de data 28 de març de 2008, el govern espanyol va aprovar un transvasament del Tajo-Segura de 39 hectòmetres cúbics per abastiment a la població (notícia)… Era el mateix dia que la Vicepresidenta del Govern espanyol ens deia que eren contraris a transvasar aigua del Segre cap a l’Àrea Metropolitana de Barcelona perquè ells (el govern espanyol) en són contraris per principis… ni que sigui en un episodi tan greu de sequera com el nostre…

 

Jo penso sincerament que amb el que dic n’hi ha ben bé prou per a què jutgeu vosaltres mateixos. Avui la Fundació Nova Cultura de l’Aigua ha emès un comunicat que ajuda a respirar alleugerits als qui creiem en els principis de la nova cultura de l’aigua.   Us en transcric un resum fet per ells mateixos i desitjo de tot cor que ajudi a molts dels que no entenen res del que està passant, a posar una mica més de judici en les seves valoracions.

 

I repeteixo el que vinc dient de fa un munt de mesos:  si volem assolir un estat català, requerim una estratègia nacional profundament genuïna i arrelada en uns principis o valors essencials. Un d’ells hauria de comprendre l’assumpció dels principis de la nova cultura de l’aigua com a propis. Creia que el govern català els tenia assumits. Però ni això. Pel que es veu, preval més l’interès per avançar eleccions i dirigir-nos cap a la sociovergència que defensar el país, el territori, la seva gent.

 

                RESUM

 

1 – L’aigua no és només un recurs sinó que és un element clau de la planificació territorial i de garantia del Bon Estat Ecològic dels ecosistemes aquàtics. No es pot centrar el debat de l’aigua en el subministrament en moments de sequera i no abordar els seus efectes en la planificació territorial. No podem suggerir transvasar aigua entre conques el mateix dia que s’aproven noves actuacions de regadius o noves urbanitzacions en les quals el vector aigua no ha estat plantejat com a element clau en la fase de planificació

2 – L’aplicació dels principis de la Nova Cultura de l’Aigua ha suposat un canvi qualitatiu molt important en la Gestió de l’aigua a Catalunya, i ha fet que en aquests moment no estiguem ja en situació de restriccions del subministrament domiciliari. Sense les actuacions que s’han fet fins ara, en aquests moments ja s’hauria entrat en restriccions a l’àrea metropolitana de Barcelona. I encara queda recorregut per a l’aplicació dels principis de la NCA en els propers anys i poder així arribar a un cicle de l’aigua més sostenible a Catalunya que permeti fins i tot alleugerir la pressió sobre sistemes que han estat molt explotats fins ara (el baix Ter especialment).

3 – De totes maneres, el conjunt d’actuacions i la millora en la optimització en l’ús de l’aigua, amb tot el recorregut que encara resta, poden no ser suficients davant l’increment progressiu de la població a Catalunya i els usos de l’aigua associats, sobretot en casos de sequera extrema. La variabilitat natural dels sistemes mediterranis requereix l’adaptació per part dels usos existents i, per aquesta raó, cal cercar solucions per a incrementar les garanties de manera puntual a partir, si s’escau, de la transferència d’altres conques (i per tant fer un transvasament), però amb mesures que siguin ambiental i socialment sostenibles. Això pasa per organitzar un Banc d’Aigües (també dits Centres de Transferència d’Aigua) que sigui públic i que mitjançant un procés clar i transparent procedeixi a la compra de volums d’aigua d’ús agrari que es cedirien per a l’ús urbà a un preu adequat tant pels que venen com els que compren. L’aigua pot provenir dels regadius de l’Urgell o dels del Baix Ebre i sempre caldrà respectar el principi que el règim de cabals ambientals del riu no ha de ser modificat.

4 – Per a l’actual sequera i a sis mesos vista, s’ha d’estudiar amb detall si es possible la construcció de les infrastructures que farien possible el transvasament d’aigua en quantitat suficient de l’Ebre a les conques internes i per tant fer possible un Banc d’Aigües des de l’Urgell o des de el Delta del Ebre. Així mateix la FNCA pensa que cal reutilitzar encara més l’aigua de les depuradores del Besòs i del Llobregat convenientment regenerada o infiltrada en aqüífers. També cal estudiar la possibilitat de perforació de pous de sequera a tot Catalunya per obtenir recursos addicionals. Una altra mesura seria el llogar o comprar dessalinitzadores mòbils que tot i que aporten petites quantitats poden ajudar en situacions crítiques tal com van fer a la sequera a Pal ma de Mallorca a l’estiu de l’any 2000. Pel que fa al possible transvasament des de l’alt Segre, l’única manera que podria ser ambientalment i socialment acceptable és seguint el principi de que tots hi guanyin, tant el riu que ha mantenir el seu règim de cabals ambientals, com els agricultors que podrien cedir l’aigua corresponent a la temporada de regadiu de 2009 i els ciutadans que la reberíen que han de conèixer l’increment de preu que això suposa. Sempre tenint en compte que aquesta és una solució d’emergència i temporal, i que caldrà restablir les condicions prèvies al transvasament un cop es vagin consolidant les diferents actuacions ja en marxa per a millorar la gestió de l’aigua i la garantia de recurs a Catalunya.

5 – La FNCA resta a la disposició de tothom per ajudar a assolir la fita que tots volem, una gestió sostenible de l’aigua.


 

 

  1. Si Catalunya és el territori més aigües avall de l’Ebre, a títol de què no ha de poder disposar lliurement dels seus recursos hídrics? Arreu del món es veu que qui té obligacions són els que es troben aigües amunt; els que es troben aigües avall només en tenen dues: no impedir la navegació preexistent – si n’hi ha – i no inundar, sense permis, territori d’aigües amunt.
    Només cal analitzar el Conveni entre Espanya i Portugal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!