L’internauta que somiava el passat

Des d’una negra nit barcelonina,

amb el regust encara

d’un Sant Jordi excepcional,

m’enyoro per una pàtria trossejada

i anhelo el seu desvetllar.

Avui 25 d’abril fa 300 anys de la batalla d’Almansa. Avui és demà, sí. Perquè avui el poble ha iniciat el seu desvetllar. I quan dic poble, hi incloc Gandia i Sóller i Terrassa i l’Alguer. I Mequinensa i Sant Julià de Ramis i Ontinyent i Balaguer. I els seus vilatans i vilatanes, vinguin d’on vinguin, parlin el que parlin, resin o no resin… Perquè allò que vam ser i que encara som, res ni ningú ni cap batalló ni monarca ni virrei no ha pogut fer rendir, ni sotmetre. Ens menyspreen, ens ridiculitzen, ens tenen por.

La Corona

d’Aragó ressorgeix de les cendres i pren de nou el timó del seu destí. Espai i temps, territori i gent es desvetllen d’un gran malson. La terra torna a expressar-se i diu prou! Ací estem! I ben segur que hi som.

Avui és demà; el demà dels que van perdre la batalla d’Almansa; el demà que van somiar els seus fills i filles quan el país, els països restaven sotmesos al Decret de Nova Planta i al domini castellà.

Fins ahir. Ara és demà. Avui és demà.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!