L’internauta que somiava el passat

Bloc personal d'Esteve Canet

18 de març de 2008
1 comentari

Anem fent camí i una parada a Bucarest

Anem fent camí. No sé qui s’ha pogut pensar que el PSC exigiria alguna cosa al PSOE a canvi de què més del 40% dels catalans hagin votat socialisme útil. Conec alguns independentistes que han exercit “aquest vot útil”. Respecte profund però a efectes nacionals, en els propers mesos molta gent es posarà les mans al cap i se li caurà (una més) la vena dels ulls. Me’n ric perquè aquestes eleccions han servit per alguna cosa (no pas pel bé immediat dels nostre mals, no). Poc a poc, dia a dia, els socialistes estan demostrant fins a quin punt viuen allunyats de la realitat del país. Només cal llegir les declaracions d’en Joan Ferran a EL Mundo: 
“España interesa, e interesa mucho más que el discurso o los vuelos gallináceos, de cuatro analistas alimentados en la despensa del star system nacionalista y sus medios de comunicación.(…) Los apologistas del soberanismo están de luto….”.
Sensacional! 
O llegiu el que diu en Miquel Iceta al seu bloc. Parla d’enterrar els “encanteris sobiranistes”…
Ara fins i tot es permeten dir que ZApatero pot disposar dels 25 diputadets catalans del PSC per al que vulgui…

Durant el període preelectoral vaig subtitular el meu bloc amb “El 9 de març, res a decidir“. No decidiem res en aquestes eleccions. Certament creia que l’abstenció superaria l’espanyola en quasi 10 punts i que els vots en blanc serien el doble (3%) del que han estat finalment. I tampoc no creia que Zapatero governaria gràcies en primer terme als resultats catalans. Però deixant de banda aquests càlculs, la victòria socialista catalana era molt previsible. 
M’equivocaria de poc si digués que el 30-35% dels vots socialistes catalans són del PSC. Per entendre’ns, que molts catalanistes/sobiranistes han votat el PSC com l’opció més útil contra el PP (fent el càlcul ràpid: entre 500.000 i 600.000 vots). Són una bona part dels que quan els hi pregunten què volen per Catalunya responen que un estat federal dins d’Espanya. Bé doncs, és a aquest gruix de població on hem de dirigir els nostres esforços amb una oferta sobiranista amb cara i ulls. Perquè mentre no la tinguem aquesta opció sobiranista amb cara i ulls, ja ens podem trencar les banyes. Ja sabeu el que penso: no veig que la integritat d’ERC surti ben parada del congrés, ni que CIU esdevingui finalment una força sobiranista decidida. Segueixo creient, amb molta fe, que caldria crear una plataforma ciutadana liderada per un bon grapat d’intel·lectuals, catedràtics, científics i gent de la cultura que s’atrevís a, per una banda, una aposta sobiranista clara i, per una altra, a una reforma profunda del joc democràtic. La conjunció d’aquests dos factors facilitaria l’esclat sobiranista del que estic parlant.
Perquè el que és clar com l’aigua és que durant els propers 3-4 anys el tractament colonial espanyol front Catalunya s’intensificarà i la constatació de ser considerats ciutadans de segona dins de l’Estat es farà més evident a ulls dels qui encara no hi veuen.

Per altra banda, voldria breument comentar el Documental Bucarest. Kilòmetre cero de diumenge. Un tractament exquisit i d’una qualitat excel·lent. Els que ens interessem per la política de fa anys ja sabem de quin peu calçava en Solé Tura. Però el respecte, en una societat democràtica com la que pretenem nosaltres, és fonamental. Que treballés pel bé comú espanyol des d’una posició d’esquerres no deslegitima la seva feina ni molt menys el desqualifica com a polític. No m’agraden, per dogmàtics i fonamentalistes, certs comentaris que surten de gent que, en principi, els podria evitar. Si  volem treballar per un estat català, no el podem fonamentar i fer crèixer des de l’odi i l’aversió. Ans al contrari, des del respecte profund a les idees i els mestratges, ni que siguin forans i contraris als nostres objectius.

Com deia a l’inici, anem fent camí. Però que n’és de costerut i pedregós. Salut.
 

 

  1. Però, respecte aquesta plataforma de la culturalitat catalana, a la que fas referència, ha de tenir molt en compte el gruix de la població, aquella que no se sent identificada amb alguns tics dels “culturetes” que tot ho saben, que els allunya de la lògica independentista. Des del meu punt de vista, fins que no apartem aquesta visió tecnòcrata de Catalunya, no aconseguirem res (i que consti que no em refereixo a tu personalment, sinó que miro de descriure el que crec que predomina a la nostra societat). En fi, seguirem, plegats, per aquest camí costerut i pedregós. Salut i, si m’ho permets, República!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!