És la primera vegada que exerceixo el dret a l’abstenció (pel que fa a l’àmbit polític, quedi clar). I n’estic satisfet. I considero, modestament, que sé els motius que han dut a Catalunya a aquesta xifra de quasi el 50% d’abstenció. El diferencial amb Espanya és de 10 punts; és una diferència abismal, que dóna a entendre una problemàtica molt diferent a la que es pot donar a Espanya.
La ciutadania catalana està molt insatisfeta amb la seva classe política; si més no, com a mínim un 10% dels que s’han abstingut i el 4% dels que han votat en blanc. Total = 14% de la població amb dret a vot (quasi 700.000 persones). He sentit poques valoracions i cap que donés la clau de volta del perquè. Evidentment que hi ha motius de fons que provoquen que molts ciutadans i ciutadanes no vagin a votar; sempre n’hi ha hagut: indiferència, desmotivació, no creure en la política, antisistemes, agreujament dels escàndols de corrupció, etc…. però aquestes 700.000 persones de diferencial amb Espanya tenen quasi bé una única raó de ser: la presa de pèl que ha significat el procés estatutari i l’actitud indigne de la classe política catalana en aquests darrers mesos. Com podíem votar un PSC que fou el primer en interposar esmenes a l’Estatut del 30 de setembre? Com podíem votar a CIU que, menyspreant al poble català i al conjunt de forces polítiques pacta a Madrid un estatut de mínims? Com podíem votar a Iniciativa que va certificar el pacte entre Mas i Zapatero sense saber-ne el contingut? Com podíem votar a Esquerra que ha passat del No a l’Estatut i de ser expulsada del Govern al Sí a Espanya? Com podíem votar al PP?
Per tot això i per moltes altres raons de fons i de forma, avui m’he abstingut i em sumo als 700.000 ciutadans i ciutadanes de Catalunya que volem que el diferencial entre Catalunya i Espanya no es circumscrigui a l’àmbit electoral sinó que cada dia ens hi diferenciem més i més però per motius de caire positiu.
Avui, abstenint-me és com he aconseguit d’una manera més clara votar SÍ A CATALUNYA i NO A ESPANYA.
Ah! I ni tan sols he vist la cursa de Fórmula I . Per a qui tingui encara dubtes, aquesta ha estat la resposta donada per un alt càrrec de l’Estat a un fet tan greu com el diferencial d’abstenció que separa Catalunya i Espanya. És un menyspreu absolut. Vaja! El de sempre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pense que les anàlisis en forma d’slogan poden perfectament llegir-se d’una manera i de la contraria. És una simplificació de la realitat. Potser també es pot dir, alta abstenció, alta satisfacció!!!!
Potser hi ha gent que no vota molt conscientment, però hi ha molta gent no vota perquè no és capaç de moure el cul de la cadira. Als EUA l’abstenció és molt funcional al sistema perquè no canvie res!!! Al País Valencià calia un canvi amb tanta destrucció ecològica i corrupció del PP que són feixistes…
Benvolgut o benvolguda, he respost el comentari que has deixat al meu bloc i ara, responent a la teva crida, respondré el teu apunt.
1. Estem d’acord que un dels motius de l’abstenció és el procés de reforma de l’estatut, però n’hi ha molts altres i, a més, no veig per què et sembla que l’abstenció expressa millor aquesta decepció que no pas el vot en blanc.
2. Si en saps els motius, en plural, m’agradarà que facis més contribucions al debat. Suposo que la teva abstenció té intencions regeneracionistes, que no és una abstenció suïcida. Per això penso que per donar-hi sentit ha d’anar acompanyada d’un debat a fons.
3. Ens equivoquem (i jo mateix ho he fet) quan fem servir l’expressió "classe política" perquè alcem un mur entre representants i representats, quan en realitat la qualitat democràtica passa per la comunicació entre aquestes dues instàncies. Els polítics no són una classe. Som nosaltres mateixos assumint responsabilitats públiques.
4. Em preocupa i em disgusta moltíssim la teva afirmació que l’abstenció és una manera de dir sí a Catalunya, la teva decisió de fer bandera de l’abstencionisme com a fet diferencial. Em preocupa perquè no veig que serveixi per res, perquè abandonar la lluita per la representació en l’administració pública no ens fa més catalans. Si no és que hi ha una alternativa revolucionària que vulgui redefinir Catalunya al marge de les institucions actuals. Si fos així, caldria mesurar molt bé les forces, perquè la combinació d’unes institucions públiques i un empresariat espanyolista contra un sector de població catalanista minoritzat seria letal. És aquesta la teva aposta?
5. I si no ho és, quina és? Quina és l’alternativa? Quin és l’objectiu concret d’aquest abstencionisme militant? Què passa si s’arriba al 55 % d’abstenció i no s’aconsegueix un reconeixement com a grup social? I si arriba al 65, al 75 o al 85 %? Què s’espera? Que els representants polítics abandonin en bloc? Que el feixisme ho torni a aprofitar per buscar el suport dels militars i tornar a controlar el poder? On vol arribar el teu abstencionisme?