Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!Adéu, Espanya!
Votem o no votem, a partir del dia 10 de març de 2008 iniciem el procés de comiat a Espanya. Preparem les armes ideològiques, democràtiques, històriques, culturals, polítiques, econòmiques, socials, imaginatives, i, per damunt de tot, cíviques, per acabar de convèncer en primer terme a una majoria social per la sobirania i, en segon terme, per exercir el procés democràtic d’alliberament que ens dugui a la constitució d’un nou estat. Si durant quasi 30 anys de democràcia espanyola hem pogut comprovar quina mena de “democràcia” practiquen, preparem-nos tots i totes a patir en les nostres carns un nou procés democràtic espanyol (la “seva” segona transició) que intentarà acabar per sempre més amb les reivindicacions nacionals, culturals, lingüístiques i “financeres” del nostre país. O l’espanyolizació definitiva o l’alliberament.
Per això, feia tanta nosa Maragall; ell representava la intenció catalana de ser subjectes actius de la segona transició: se l’han liquidat (els mateixos “companys de partit”. L’Estatut català també era una aposta innovadora de relacions entre govern autònom i govern central: li han passat el ribot, no l’apliquen en la seva totalitat, el desvirtuen amb males còpies i esperen que una sentència del “seu” TC l’acabi finint per inanició.
Tant se val si voteu com si no, pel poder espanyol. Els representants polítics catalans són la generació més mesella dels darrers 30 anys. Tampoc l’abstenció els hi preocupa. No implica cap pèrdua de diputats, ni pel PSOE ni pel PP i només uns quants menys d’escons mesells…
La decisió es troba en un altre àmbit pels catalans: per exemple, a les taules de la PDD. Potser per això, finalment la Junta Electoral ha prohibit la seva presència al carrer… Ací es troba la nostra batalla.
Salut i bon diumenge!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quan en Guerra va dir “nos hemos cepillado el estatuto
catalán” ho va dir en el mateix sentit que haguera pogut dir després d’un
dia de cacera: “nos hemos cepillado 36 perdices”. A les perdius se
les havia “carregat” igual que l’estatut. No entenc perquè tothom ho
maltradueix per “passar el rebot”, expressió aquesta molt més suau.
Manuel.
Quan en Guerra va dir “nos hemos cepillado el estatuto
catalán” ho va dir en el mateix sentit que haguera pogut dir després d’un
dia de cacera: “nos hemos cepillado 36 perdices”. A les perdius se
les havia “carregat” igual que l’estatut. No entenc perquè tothom ho
maltradueix per “passar el rebot”, expressió aquesta molt més suau.
Manuel.