L’internauta que somiava el passat

El 18 de febrer de 2006 vàrem conquerir el respecte i la dignitat de la ciutadania front el paper quasi bé miserable i llastimós de la classe política catalana davant la negociació de l’Estatut. Avui, 2 de desembre de 2007 hem conquerit l’ànima social i la reivindicativa de TOTS els ciutadans i TOTES les ciutadanes d’aquest país davant un dels espolis fiscals més salvatges a una nació. EL 2008 `vindrà la tercera. I aquella serà la definitiva…
Definitiva perquè el poble es posarà a caminar. I qui el segueixi, bé; qui no hi sigui, tant se val. El crit unànim és INDEPENDÈNCIA. Davant la retallada de l’Estatut: Independència! Davant la demostració més fefaent de l’espoli fiscal (la vergonya de Rodalies): Independència!
Quan el Tribunal Constitucional ens tombi l’Estatut; quan el PSOE i el PP uneixin esforços en aquesta propera legislatura per reformar (a la baixa, és clar) la Constitució i retallar les llibertats nacionals, l’alarit serà escoltat arreu del món. Serà el moment de tornar a sortir al carrer. I qui no hi sigui, que es foti!
Caminem cap a la Independència. Als nouvinguts, una forta encaixada de mans; als de sempre, Visca la Terra!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!