Rajoy, que me voy

Mariano Rajoy, el ministre dels hilillos de plastilina del Prestige, el candidat popular de la mentida ignominiosa de l’11M, el president que va negar que hi hagués hagut rescat bancari, ens va enviar una carta el dijous 25 de maig, als catalans. Atrapat en la crisi d’estat que ell mateix va crear amb la seva recollida de signatures contra l’Estatut, Rajoy ens diu per darrera vegada que no pot acordar un referèndum. Fals. No vol. Havent convertit el seu partit polític en el més corrupte de tot Europa, Rajoy s’ha tornat un autèntic perill públic per a la soferta població espanyola, un home capaç de qualsevol bestiesa per preservar el seu poder. Al·lega ara que no accepta xantatges qui no ha deixat d’acceptar sobres durant anys.

Rajoy ens diu a la seva carta que la Constitució no permet el referèndum i fa quatre dies sis-cents! juristes el desmentien. Ens diu que anem al Congrés, perquè sap que hi té majoria, i ens diria que anéssim al Valle de los Caídos si la majoria fos nostra. És més, una tercera part dels diputats del Congrés ja li han dit que és possible un acord per al referèndum. La seva falta de coratge i iniciativa polítics, més enllà de la gestió de les intrigues del seu partit, és proverbial a tot Europa. Cal suggerir-li que, per una vegada, gosi fer un gest democràtic que l’honorarà, que dimiteixi, des del moment que havia dit que ell no transigiria mai a pactar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. Una dimissió a temps ha salvat més d’un país de la ruïna.

  • Rajoy, en màxima confusió, dilluns, després de la reunió del seu partit, dedicada a amenaçar Catalunya i a esquivar preguntes sobre Pedro Sànchez.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*