Comentant Jordi Borràs

Membre del Secretariat Nacional de l’Assemblea des del maig, em vaig sentir interpel·lat per l’entrevista que publicava aquest dimecres Pere Cardús: “Jordi Borràs: ‘Això que passa a l’ANC és molt preocupant’”. Vaig fer-hi un comentari, com a subscriptor de VilaWeb, que després he observat que només poden veure els subscriptors –per això el copio en aquest apunt. Hi ha hagut comentaris posteriors, a favor de Jordi Borràs, a favor del comentari i a favor de tots dos. Benvinguda la crítica! Reprodueixo a continuació el que vaig escriure tal qual (esmenant-hi tres errors mecanogràfics i afegint-hi un enllaç), llevat de la primera frase, que he desplaçat a l’inici d’aquest apunt.

***

És curiós com la realitat admet punts de vista i interpretacions diferents. Enllà del “president, posi les urnes”, jo crec que l’Assemblea ha continuat fent agitació, i a més a més amb resultats efectius, més d’una vegada. Opinaré primer sobre el període que he pogut observar, des del maig fins ara. Em sembla que la decisió d’impulsar el referèndum d’independència, presa només tres dies després del fracàs dels nostres partits polítics a l’hora de tramitar els pressupostos de l’Administració de la Generalitat, va ser tot un cop de puny a la taula –diria que vam aconseguir fer emprenyar a tothom. L’Assemblea va fer de baluard ciutadà per empènyer el Govern i la majoria independentista al Parlament. Després, el repte de l’Onze de Setembre, amb la mobilització simultània a cinc punts, va tornar a ser un èxit, que va haver de superar moltes dificultats i va requerir perseverança en la preparació i el talent de molta gent. Mirant més enrere, veig que és una Assemblea Nacional Catalana poc donada a la gesticulació la que ha contribuït a alguns resultats clau del darrer any i mig (eleccions del 27S, Govern del 10 de gener, aposta pel referèndum, mobilització social de l’11S i el 13N). Recordem tot el treball discret per evitar noves eleccions i les reunions públiques i les accions no publicades i determinants de l’Assemblea per salvar la situació. Recordem “el fil d’esperança” que vam explicar a quarts de vuit del vespre d’un divendres 8 de gener. Sabiem el que dèiem i no enganyàvem.

D’altra banda, la realitat interna de tota organització és elusiva als qui la miren de fora: [1] crec que l’actual Secretariat Nacional és més independent dels partits que el d’ara fa un o dos anys, i això es deu a la revolta de les bases territorials de l’Assemblea –que li va passar per ull als mitjans–, plasmada en una sèrie de mesures de transparència que van ser aprovades a l’assemblea general ordinària de Manresa (per exemple, la publicació nominal de les votacions a les actes de reunió del Secretariat Nacional); [2] sense desmerèixer ningú, l’Assemblea Nacional Catalana va tenir un paper decisiu en l’èxit de l’acte unitari del 13 de novembre a l’avinguda Maria Cristina de Barcelona, i aquest acte va acabar de fer trontollar l’Estat espanyol, que ara per primera vegada planteja, ni que sigui de moment com a simulació, el diàleg –un diàleg que ha de servir per fixar les condicions del referèndum–, i [3] hi ha propostes interessants que ja no són damunt de la taula de l’entitat, sinó en preparació, propostes per ser executades els propers mesos. — I per acabar, la torna: mentre que els comandaments i càrrecs de confiança administratius es poden renovar arran d’un canvi de govern, la direcció professional dels cossos de seguretat (policia, bombers) no està sotmesa a aquest grau de discrecionalitat.

  • Actualització del 16 de desembre: Jaume Marfany, exvicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana, publica un article de resposta a Jordi Borràs, “Confiança en l’ANC”, a VilaWeb
  • Actualització del 22 de desembre: Pere Cardús entrevista també Jordi Sànchez, el president de l’Assemblea Nacional Catalana, a VilaWeb
Foto de Jordi Borràs: Onze de Setembre de 2012

Foto de Jordi Borràs: Onze de Setembre de 2012

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Comentant Jordi Borràs

  1. JRRiudoms diu:

    Més enllà del que opini sobre l’ANC, m’estranya de tot un senyor que trobi bé cremar fotogràfies i banderes, alhora critiqui els braços plegats mentre sona un himne “nacional”.

    Atentament

  2. Bruna Colomer diu:

    Les veritats, quan es diuen a la cara, fan mal, eh Blanes? Ningú s’empassa que Borràs digui la veritat amb SCC i mentida amb ANC. A la gent fa temps que li ha caigut la bena als ulls amb el peix bullit i xiringo made by David Madí

    • eblanes diu:

      Admiro la valentia i el rigor de Jordi Borràs en la seva feina sobre Societat Civil Catalana i la ultradreta i en moltíssims altres reportatges. Això no implica que hagi d’estar d’acord amb tot el que diu. El meu comentari tampoc implica que Borràs menteixi en l’entrevista: intenta dir que Borràs fa una interpretació del que fa l’Assemblea Nacional Catalana que no coincideix amb la meva, ni amb el que jo observo. En conseqüència, explico la meva visió. Veig, Bruna, que també interpretes que David Madí, que suposo que representa l’actual Partit Demòcrata Europeu de Catalunya, és darrere del Secretariat Nacional de l’Assemblea. No compro. Els meus companys, els secretaris nacionals, són un grup de persones elegides per les bases de l’Assemblea –una bona gent amb opinions molt diverses, llevat d’una, en què coincidim: la voluntat d’independència–, i reitero que enguany hem garantit encara més que els secretaris nacionals fossin persones independents, impedint que es presentessin a les eleccions candidatures de grup.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*