Les assemblees podem pensar en gran

CTSE és la sigla del Consell de Territorials, Sectorials i Exteriors, la trobada anual dels representants de totes les assemblees de l’Assemblea Nacional Catalana. Enguany ha tingut lloc a Cervera, al Teatre de la Passió –ahir dissabte, 26 de novembre. S’acostuma a programar al novembre, al cap de mig any de l’assemblea general ordinària i mig any abans de la següent. El CTSE, doncs, és una reunió intrínsecament important en el funcionament de l’Assemblea, una càrrega d’energia i un instrument de control dels socis sobre el Secretariat Nacional. Aquest apunt tractarà d’explicar per què el CTSE16 de Cervera va resultar un dia ben aprofitat, que tindrà conseqüències:

  • Primer repassaré esquemàticament el que hi vam fer.
  • Em fixaré després, amb més detall, en tres elements polítics rellevants del Consell.
Tots els presents al CTSE16, a Cervera

Tots els presents al CTSE16, a Cervera

Un dia ben aprofitat

  • A quarts de deu del matí anaven arribant al Teatre de la Passió de Cervera els representants de les assemblees i els secretaris nacionals, i s’inscrivien en un dels 14 grups de treball que tenien lloc a la tarda –esmorzar i cafè per a tothom, organitzat, com sempre, per les assemblees territorials receptores; en aquest cas, les assemblees territorials de la Segarra per la Independència.
  • A les deu comencem: salutació de Ramon Royes, paer en cap de Cervera, que ens recorda que és on va néixer la Generalitat, l’any 1359, i que avui Cervera és al costat dels qui clamen que la independència és un futur millor. “Fem-ho bé… i aviat, Assemblea!”, ens diu.
  • Constitució de la mesa, aprovació de l’ordre del dia…
  • Informe del Secretariat, a càrrec de la secretària Eulàlia Subirà, i informe econòmic, del tresorer Marcel Padrós.
  • Els coordinadors de les nou comissions en què s’organitza la feina del Secretariat Nacional responen públicament les preguntes que s’han rebut de les assemblees, durant gairebé una hora.
  • Manel Porta, coordinador de Gestió Administrativa, presenta els resultats de l’enquesta interna a les assemblees, que entre altres detalls confirma la necessitat de donar-los més suport en xarxes socials, i ens renya perquè hi ha hagut massa poques respostes: aplaudiments de l’auditori. “Si em poso dur, m’aplaudiu? Sou molt bona gent.”, ens diu al final. L’urna perquè les assemblees silents puguin respondre acabarà, a la tarda, plena  ; – )
  • Jordi Pairó, coordinador d’Incidència Política, repassa el Full de ruta de l’Assemblea —primer dels elements polítics rellevants.
  • Primera tanda d’experiències d’èxit:
    • Lluís de Carreras, de la territorial de la Dreta de l’Eixample, explica la recuperació i la promoció del documental The Singing Revolution, sobre la independència d’Estònia;
    • Joan Bagaria, de la sectorial de Recerca, repassa la Jornada sobre el futur de la recerca a Catalunya, cinc taules rodones a l’Institut d’Estudis Catalans, de gran projecció, en què no tots els ponents eren independentistes, i
    • Xavier Fusté i Oriol Martínez, de la sectorial d’Economistes, exemplifiquen les seves bones pràctiques de difusió per les xarxes socials mitjançant l’anàlisi de la repercussió d’un tuit sobre un vídeo editorial d’Antoni Bassas.
  • Discurs polític de la vicepresidenta de l’Assemblea, Natàlia Esteve –segon dels elements polítics rellevants.
  • Sílvia Soler, de l’assemblea territorial de Castelldefels, llegeix el manifest “Unitat, coratge i determinació”.
  • Dinem a la una , per 10 € –l’arribada de la República Catalana marcarà canvis de tota mena, entre els quals l’adopció de l’horari internacional al nostre país.
  • A partir de les dues, debat als 14 grups de treball.
  • Segona tanda d’experiències d’èxit:
    • Montse Soler, de la sectorial d’Informàtics, presenta l’app en proves Democràcia Directa, de la qual ja hi ha un prototip en Android;
    • Montserrat Higueras, de la sectorial de Dones, explica com van decidir treballar des de la xarxa de dones que ja existia, més enllà de la zona de confort dels cercles independentistes;
    • Albert Ferrer, de l’assemblea exterior de Madrid, repassa com van teixir complicitats –i aguantar pressions– en la jornada acadèmica i política de la Universitat Complutense, al març, amb el Diplocat, la Delegació del Govern i el Departament d’Afers Exteriors;
    • Ricard Pons i Xavier Vidal expliquen l’experiència de les multiparades, un plantejament de parada informativa amplificat, amb més carpes, amb jocs per a la canalla, racó del xerraire, vermut –un format que busca la gent que encara no ha votat independència, que dóna arguments i, respectuosament, tracta de crear el dubte–, i
    • Hadar Ayxandri, secretari nacional, posa en valor la Catalan Week, set actes previs a l’Onze de Setembre arreu del món, en una opció per arribar a menys gent però ser més influents –les assemblees exteriors, ens avisa, “fan moltes coses que no es diuen”, al costat de la paradiplomàcia catalana.
  • Conclusions dels grups de treball –matèria d’incidència política, el primer dels elements polítics rellevants que detallaré a continuació.
  • Discurs final de Jordi Sànchez, president de l’Assemblea –tercer dels elements polítics rellevants.
  • Poc abans de les set del vespre, cantàvem Els Segadors.
Imatge de la diapositiva de les presentacions al CTSE16

Imatge de la diapo de les presentacions CTSE16

L’essencial és invisible als ulls

[A] Aquest Consell de Territorials, Sectorials i Exteriors tindrà conseqüències, perquè s’ha plantejat de forma que els debats interns dels secretaris nacionals amb els representants de les assemblees puguin influir en l’activitat política de l’Assemblea Nacional Catalana dels propers mesos. Jordi Pairó, el coordinador d’Incidència Política, va recordar la capacitat mobilitzadora de l’Assemblea, i la seva independència respecte als partits polítics, que va cristal·litzar en la proposta de referèndum –que primer no es va entendre. Va destacar també la importància de l’Assemblea de Càrrecs Electes, ja en marxa, impulsada per l’Associació de Municipis per la Independència.

Pairó va anunciar al matí que els debats interns de la tarda girarien a l’entorn del [1] nou projecte de campanya de l’Assemblea, que encetarem al gener; [2] el referèndum; [3] la defensa de les institucions, i [4] la incidència política al territori. Crec que les conclusions dels grups de treball –no les detallo per discreció– tenen substància, i el Secretariat Nacional es va comprometre a donar-ne molt aviat un retorn a totes les assemblees. Les conclusions signfiquen a la pràctica una concreció del Full de ruta de l’Assemblea, i un bon exemple de política participativa –en diuen nova política, em sembla, d’aquestes bones pràctiques.

El grup de treball que va determinar el tema dominant de cada mes a la propera campanya de l'Assemblea

El grup de treball que va determinar el tema dominant de cada mes a la propera campanya de l’Assemblea

[B] Gairebé tancant la sessió del matí, la intervenció de la vicepresidenta Natàlia Esteve, formulada en clau interna, va tenir una profunda càrrega política. Va adquirir el compromís de lliurar les conclusions dels debats com una tasca prioritària, d’acord amb la voluntat de transparència que ja s’ha reflectit en les candidatures individuals, en el sistema de votacions nominals i la temporalitat dels càrrecs dins el Secretariat Nacional. “Avui som més plurals. L’Assemblea no seria res sense la capacitat d’arribar a tota la ciutadania de les territorials, sense la capacitat de generar discurs de les sectorials i sense la capacitat d’influència de les exteriors”, va dir.

Esteve va destacar la demostració de força de les assemblees territorials el 13 de novembre, que, sense convocatòria ferma, ja tenien autocars reservats per baixar a Barcelona, i van garantir que l’acte fos multitudinari. Va explicar l’anècdota de la coordinadora d’una assemblea territorial que, en un dels seus primers actes com a vicepresidenta, li havia explicat, indignada, que semblava que no es volgués que fessin actes de petit format, i Esteve li va respondre que fessin el que creguessin que era millor, que les assemblees eren sobiranes.  “Parleu alt i clar i sense por”, va dir als representants de les assemblees. I va apuntar que la República Catalana haurà d’evitar concentrar totes les institucions a Barcelona com ara; tindrem el repte de descentralitzar el país.

La xarxa ferroviària suïssa: on és la capital?

La xarxa ferroviària suïssa: on és la capital?

[C] Va tancar les intervencions Jordi Sànchez, el president de l’Assemblea. Va donar les gràcies a les assemblees territorials i a l’equip del Secretariat Nacional que havien organitzat el Consell, i als representants de les territorials, sectorials i exteriors i als secretaris nacionals que havien fet l’esforç de desplaçar-se fins a Cervera. “Ha estat un dia ben aprofitat. Han sorgit moltes idees per als propers mesos. Espero que aquest hagi estat el darrer CTSE. Caldrà fer molta feina i molt ben feta.”.

Sànchez va recordar que l’origen de l’actual moviment independentista es troba en les consultes i en les plataformes pel dret a decidir. Les grans mobilitzacions no haurien estat possibles sense la capil·laritat de les assemblees territorials, que aglutina desenes de milers de persones. Per això les territorials són la garantia de fer pinya amb els seus representants al Secretariat Nacional. “Hem de ser exigents amb la gent del Secretariat Nacional. Cal humilitat i compromís.”.

Acabo amb algunes frases clau de Sànchez:

  • Ens hi juguem molt en unes poques cartes. Necessitarem sentit comú, en els dos sentits, el de racionalitat i el de visió compartida.
  • Ens hem d’atrevir a sortir al carrer donant certeses quotidianament. Som majoria, i som els únics que tenim un projecte de futur per a aquest país. Cadascú, individualment, ha de fer que es vegi que aquest és el projecte guanyador.
  • Devem obediència a un únic objectiu, la independència, que ens demanarà els propers mesos moments de mobilització intensa.
  • Hem de tenir capacitat de pensar en gran. Ara, a seguir pencant! Visca Catalunya!
Jordi Sànchez atén els mitjans de comunicació, al migdia

Jordi Sànchez atén els mitjans de comunicació, al migdia

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Les assemblees podem pensar en gran

  1. Montserrat Prats diu:

    Vaig ser-hi com a coordinadora del Masnou. Felicitats pel bon resum. Gràcies.

  2. Jordi Domingo Roquer diu:

    Gràcies per la crònica i per destacar-nos a la Sectorial d’Informàtica!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*