Amb ganes d’Assemblea

Aquests dies hi ha molta gent que em demana què fa l’Assemblea, què passa amb el procés. L’espera es fa llarga. El moviment independentista és com un iceberg, enorme, del qual només veiem la superfície. Flota aparentment a la deriva… Si jo fos un capità de l’armada espanyola, no dormiria pas tranquil.

Què fa l’Assemblea? La resposta podria ser la següent:

  • De portes enfora:
    • Participa en la manifestació d’aquest diumenge pels drets socials suspesos pel Tribunal Constitucional espanyol
    • Prepara la manifestació del diumenge següent, per preservar el cabal de l’Ebre, al costat de la Plataforma en Defensa de l’Ebre
    • (Després d’aquests dos caps de setmana ja entrarem en la incerta campanya electoral espanyola)
    • Aplica el nou Full de ruta, i treballa, doncs, per la constitució de l’Assemblea de Càrrecs Electes
    • Treballa en l’organització de l’Onze de Setembre
    • Impulsa el Procés constituent
  • De portes endins
    • Renova les seves comissions de treball i, doncs, la composició del Comitè Permanent, l’òrgan executiu entre plenaris
      • és l’òrgan que va actuar dilluns davant de les declaracions de Francesc Abad
      • salvant les distàncies, el Comitè Permanent és com un govern, i els coordinadors de les comissions, com els ministres
    • Els nous secretaris territorials tracten d’enfortir la connexió entre el Secretariat Nacional i les assemblees territorials: hi haurà, per exemple, una assemblea oberta cada mes a Barcelona per informar i per rebre indicacions
    • Les assemblees territorials continuen treballant amb normalitat, com sempre

I el procés?

  • Tenim Govern i majoria parlamentària, en contrast amb els nostres adversaris
  • L’acció exterior continua molt forta, malgrat la gegantesca xarxa d’ambaixades, consolats i interessos espanyols –encara que no ho reconeixeran mai, la pressió contra el Regne d’Espanya augmenta
  • Tenim projecte de pressupost, sense cap dissensió notòria dins del Govern ni del grup parlamentari de Junts pel Sí
  • Hi ha una pila d’ajuntaments disposats a la desobediència al Regne d’Espanya o, si ho preferiu, per l’obediència a la República Catalana

Llegeixo per tercera vegada l’editorial de Vicent Partal, “Gràcia o la desorientació de l’independentisme”. El caïnisme dels partits polítics apareix quan hi ha poc poder a repartir –és propi de la misèria autonòmica. Amb l’adveniment de la República Catalana, deixarem de ser caïnites, perquè necessitarem que moltíssima gent passi a exercir llocs de responsabilitat, i tindrem massa feina per estar per romanços.

Mentrestant, les assemblees territorials treballen, incansablement, preparant parades, actes i campanyes

Mentrestant, les assemblees territorials treballen, incansablement, preparant parades, actes i campanyes

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*