L’Assemblea, a les portes de Ripoll

Programo aquest apunt perquè es publiqui a les 10 del matí, l’hora que començarà el plenari del nou Secretariat Nacional de l’Assemblea. M’he desvetllat una mica abans que no sonés el despertador. Escric tot prenent el cafè, i recordant una conversa per telèfon d’ahir. Preocupat, em va trucar un dels signants i electes del que, a Sants-Montjuïc, en diuen, segurament amb massa mala llet, “l’article de la cabana”. El to, tota l’estona molt cordial, per més que les nostres posicions són contràries en un punt clau, la interpretació sobre el que la gent de l’Assemblea havia decidit a Manresa respecte als equips.

Em sembla natural que mantinguem posicions diferents i que a la vegada coincidim que avui ens reunim 77 independentistes i que hem d’arribar a un acord i treballar tot l’any plegats. Completament cert. Li dono la raó. Potser ens costarà arribar a l’acord, potser el plenari s’allargarà –cap problema, confio que sempre ens costarà menys que a altres  ; – )

Em diu també aquest company, que ja formava part del Secretariat Nacional, que el llarg debat previ a aquest plenari ha estat una dificultat per fer feina. Em sorprèn. Les assemblees territorials hem continuat treballant amb normalitat: hem continuat fent parades informatives; hem encetat, a Sants-Montjuïc, parades noves a Bellvitge, amb la colla de l’assemblea territorial de l’Hospitalet de Llobregat; hem programat actes, com un sobre democràcia directa i referèndums, organitzat amb l’ANC de Suïssa, que ens va eixamplar la imaginació democràtica de cara al procés constituent; o vam passar la pel·lícula B., de David Ilundain, amb el director, i amb Joan Canela, de Mèdia.cat, per poder parlar de corrupció, preocupació constant a les nostres assemblees, i s’acosta l’acte al Poble-sec, sobre el procés constituent, amb Lluís Llach; hem mantingut el nostre cicle de dimecres documentals; ens hem reunit amb les agrupacions locals dels partits i amb les entitats; hem superat els 100.000 tuits a @assembleasmxi i ens hem acostat als 2.500 seguidors a @IndySants; hem continuat enviant un butlletí setmanal a més d’un miler de membres i simpatitzants, i ara fa poc havíem engegat una campanya de renovació d’estelades, que ha rebut un impuls inesperat –Espanya sempre ens ajuda.

La complexitat d’una assemblea territorial pot ser gran, i aquesta és la seva força, saber treballar per consens militants de partits, gent no militant, gent amb reticències cap als partits, homes i dones, estudiants i jubilats, aturats i gent que viu colgada de feina, sindicalistes i gent d’empresa, mestres i botiguers, cristians de base i activistes del moviment associatiu, independentistes de tota la vida i els indepes de fa quatre dies, etc. Les vicissituds d’una assemblea territorial també poden ser complexes –Sants-Montjuïc per la Independència va saber passar les setmanes de Can Vies sense que el Secretariat Nacional de l’Assemblea digués ni ase ni bèstia. La gent de l’Assemblea treballa molt i hi posa el cor, a tot arreu, a les assemblees exteriors, a les sectorials, a les territorials i al Secretariat Nacional.

El 9 de novembre de 2014, la gent de l'Assemblea, o bé ens havíem inscrit en el procés participatiu, o bé vam treballar tot el dia, i vam matinar molt, per fer guàrdia davant dels col·legis electorals en el nostre referèndum.

El 9 de novembre de 2014, la gent de l’Assemblea, o bé ens havíem inscrit en el procés participatiu, o bé vam treballar tot el dia, i vam matinar molt, per fer guàrdia davant dels col·legis electorals en el nostre referèndum. La data del tuit no és correcta, devien ser quarts de sis del matí del dia 9.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*