El bloc d'Ernest Benach
La força de la unitat. L'esperit de la renovació.
Televisió sense fronteres al segle XXI
Aquesta setmana hem tingut coneixement que l’Oficina del Cens Electoral ha notificat per escrit que la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” ha superat el mínim de 500.000 signatures exigides perquè el projecte de llei pugui ser tramitat i aprovat pel Congrés espanyol.
Sens dubte aquesta és una gran notícia perquè pot permetre reconnectar TV3 al País Valencià, i per la qual cal felicitar, en primer lloc, a Acció Cultural del País Valencià i, de manera extensiva, als 2.830 fedataris que han ajudat en la recollida de signatures, així com a totes les entitats, associacions, partits, sindicats i demés col·lectius que han participat activament per refer una injustícia més amb Catalunya. Perquè intentar aixecar i tancar una frontera que impedeixi en ple segle XXI, en plena era de les comunicacions, l’emissió d’una televisió, és una acció pròpia de gent ancorada en el passat i amb poca cultura democràtica.
Perquè aquesta és una altra. D’una banda és una excel·lent notícia haver recollit més de 650.000 signatures, però de l’altra és la constatació que les coses no s’estan fent bé a l’Estat i que el català és molest i menystingut per moltes administracions i institucions de fora del Principat fins al punt que desitjarien que la llengua quedés reduïda a una expressió regional i folclòrica, sense cap tipus d’ambició. I això també cansa i desgasta, i suma en la desafecció cap a l’Estat fent que cada cop hi hagi més i més ciutadans que optin per defensar posicions sobiranistes i independentistes, a les quals cada vegada més s’hi arriba per camins diferents, ja siguin identitaris, pràctics, econòmics, socials, culturals…
Però aquesta ILP, com recorda sovint l’Eliseu Climent, va molt més enllà de l’objectiu de resoldre la censura de TV3 al País Valencià. El gran objectiu és superar les restriccions dels estats de les autonomies pel que fa a la llengua i l’intercanvi comunicatiu dels mitjans parlats en català. I insisteixo, tot plegat ja cansa, provoca fatiga i fins i tot pot arribar a avorrir, però mentre anem avançant com a país cap a la plena llibertat, la que decideixin els ciutadans de Catalunya, el nostre deure, el de tots plegats, és anar vetllant per denunciar i corregir aquests greuges.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Conec l’Eliseu Climent des de fa molt anys i sé que és pràcticament incombustible, però del Camps i la seva colla no te’n pots refiar ni un moment. En algun lloc he escrit que estic convençut que vol passar a la història com l’home que va acabar amb el català al P.V. Al mateix nivell que el Jaume I. Jaume I el va intruduir, Francisco Camps el va eliminar. Diran els manuals d’història. I en això estan.
I del Zapatero i els socialistes en general què et diré que no sàpiguis! Però nosaltres hem de seguir amb la nostra feina.
Endavant sempre.