“Habrá un día
en que todos
al levantar la vista,
veremos una tierra
que ponga libertad.
También será posible
que esa hermosa mañana
ni tú, ni yo, ni el otro
la lleguemos a ver;
pero habrá que forzarla
para que pueda ser (…)”
He triat aquesta estrofa del Canto a la libertad, de José Antonio Labordeta -que ens acaba de deixar-, per glossar el que representa per a mi la figura d’una gran persona, un lluitador honest, un home d’esquerres, amic de Catalunya, cantant compromès i relacionat amb la cultura tradicional i popular.
I em sap greu que se n’hagi anat ara, sense temps per veure que aquest dia que cantava fins a emocionar-nos, aquest dia en què en alçar la mirada veurem una terra amb la paraula llibertat, és més a prop del que tots plegats ens pensem. Que aquest meravellós matí ja no caldrà forçar-lo perquè pugui ser…perquè serà.
Des d’aquí el meu més sentit condol a la família i a la Chunta Aragonesista. Feliz viaje, José Antonio. Ens retrobarem a Ítaca…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!